El cas Puig Antich arriba als jutjats de Barcelona
L’Ajuntament de la capital formalitza l’acusació contra el jutge militar que l’any 1974 va dictar la condemna a mort
S’acusa Carlos Rey d’un delicte de lesa humanitat
Els delictes de lesa humanitat no prescriuen mai, per això l’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat als jutjats de la ciutat una querella contra el jutge militar que el gener del 1974 va redactar la sentència en què es condemnava a mort el jove llibertari Salvador Puig Antich. L’escrit d’acusació, signat per la lletrada Laura Parés, es dirigeix contra l’avui advocat Carlos Rey, que a finals dels setanta tenia el càrrec de capità de l’exèrcit espanyol i exercia de jutge militar.
Rey va ser un dels set jutges que van formar el consell de guerra, el 8 de gener del 1974, i com que era l’únic que tenia coneixements jurídics va ser designat ponent i, en aquesta condició, va redactar i signar la resolució que va enviar al garrot vil el jove llibertari. En abandonar la carrera militar, Rey va dedicar-se de ple al món del dret penal, exercint sempre a Barcelona, i va portar casos coneguts, entre els quals destaca la defensa de la que va ser presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho.
El nucli de l’escrit d’acusació es fonamenta en les múltiples evidències que demostren que el procés judicial contra Puig Antich va estar ple d’irregularitats i que el sistema repressiu del règim franquista, policia i exèrcit, es va coordinar per represaliar el militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL).
Un judici tràmit
En aquest sentit, en el text de la querella s’afirma que “el judici va ser un simple tràmit per donar aparença de legalitat a la condemna a mort” i que aquesta ja estava decidida abans de la celebració del consell de guerra. En aquesta estratègia, que no va donar cap oportunitat a la defensa de l’acusat, que sistemàticament va veure vulnerats els seus drets, la participació de Rey redactant i signant la sentència va ser determinant.
Entre altres coses, en la querella s’afirma que amb la seva actuació Rey va donar cobertura a la policia, que va “adequar els fets per presentar-los com un delicte de terrorisme”, i s’afegeix que només que la justícia militar hagués autoritzat la pràctica de la prova balística, que es va denegar reiteradament, “s’hauria desactivat l’acusació d’homicidi” contra Puig Antich.
L’argumentari jurídic de la querella fonamenta l’acusació en el fet que tot i que els delictes de què s’acusa Rey no eren vigents en el moment dels fets en la legislació espanyola, sí que ja eren reconeguts en el dret internacional, almenys des del 1946, i això fa “indiferent” que no els hagués recollit la legislació franquista.
L’acusació es basa en la doctrina que es va establir arran dels judicis de Nuremberg, contra els dirigents de l’Alemanya nazi, i que s’ha desenvolupat al llarg dels anys. Amb aquest argumentari se sosté que Carlos Rey no es pot beneficiar ni del precepte exculpatori de l’obediència deguda a les lleis vigents o a les ordres rebudes per superiors, ja que la doctrina internacional en casos similars ha tirat per terra aquest argument que descarrega de responsabilitat penal.
La llei d’amnistia, qüestionada
La llei d’amnistia del 1977 va servir per fer sortir els presos polítics que el franquisme havia tancat a la presó i, amb el temps, ha servit també per protegir els botxins d’aquells ciutadans represaliats per la dictadura quan algú ha pretès passar-hi comptes judicials pel dany que els van causar. Això és el que ha succeït amb la coneguda querella argentina, en què els tribunals espanyols han protegit les persones investigades per la jutgessa María Servini de Cubria al·legant que la llei d’amnistia els eximeix de responsabilitat. Preveient que el debat jurídic giri per aquest costat, la lletrada Laura Parés demana en l’escrit de la querella que el jutjat que assumeixi el cas promogui una qüestió d’inconstitucionalitat contra la llei d’amnistia. Segons la lletrada, els tractats de dret internacional que ha anat incorporant la legislació espanyola, en relació amb la protecció dels drets humans i els drets civils, fan que la llei d’amnistia del 1977 atempti contra els principis fonamentals de la Constitució i per tant hauria de ser derogada.