“La situació dels presos va accelerar la mort de Botey”

Sí, amb Alfonso Carlos Comín. Aleshores ja estava relacionat amb el PSUC i em va ensenyar a considerar que el PSUC era un partit que estava arrelat al barri de Can Serra, a la Casa de la Reconciliació i a la gent del carrer.

I va ser capellà fins a finals dels anys setanta. Es pot dir que ho va deixar perquè estava en contra del poder i no volia representar el poder de l’Església. Era el moment de l’entrada de Wojtyla, que va fer tant de mal.

Ell comença al voltant del seu germà Francesc, que era escolapi, havia arribat de Cuba i va anar al Camp de la Bota. En Jaume tenia devoció pel seu germà, i el 1968, quan van detenir en Francesc per la denúncia dels abusos de què eren objecte els gitanos, en Jaume continua la seva tasca en aquell assentament.

Sí, amb Cristianisme i Justícia, hi tenia relació perquè hi ha tots els jesuïtes que mouen la teologia de l’alliberament.

La Casa de la Solidaritat, al Raval, és un lloc d’acolliment de tota la gent alternativa, molt lligada amb la solidaritat amb l’Amèrica Llatina. Quant a la Casa de Nicaragua, en Jaume n’era el pal de paller. Es va relacionar molt amb l’Amèrica Llatina. Primer, amb Mèxic, a Maconí, on va ser destinat el seu germà. Després es va posar al costat de la revolució de Nicaragua, però tenia molts contactes amb Guatemala, el Salvador, Bolívia i el Brasil, sobretot en relació amb el Fòrum Social Mundial.

Ell anava pràcticament cada estiu a Nicaragua, anava a totes les campanyes d’alfabetització, tenia relació amb les campanyes a favor dels més vulnerables, i el que feia ell i la Maria Pilar, la seva dona –no els podem deslligar en cap cas–, era donar suport econòmic a molts projectes. Però en Jaume anava a molts llocs: va anar a Sabra i Xatila, a l’Iraq... Li agradava estar al costat de la gent i denunciar els abusos del poder.

És una cooperativa per a gent amb discapacitat intel·lectual a la qual en Jaume va donar suport. Fan vins, caves i olis.

Estava en totes les batalles perdudes. El Fòrum Social Mundial, alternatiu al Fòrum Econòmic de Davos, es va començar a fer al Brasil. D’aquella iniciativa, en va néixer el Fòrum Social Mundial de l’Educació i el Fòrum Mundial de Teologia, i ell en va ser impulsor. D’aquí neix el 2009 el Fòrum Català de Teologia i Alliberament: una trobada de gent que creu que la transcendència impulsa l’alliberament.

Ell era una persona que en principi no era independentista, però es va acostar a aquesta noció a partir del seu republicanisme; creia en la idea de fer una república des de la base. Va viure amb molt dolor l’empresonament dels Jordis i, després, l’empresonament i l’exili dels polítics, a molts dels quals, com ara Toni Comín, els coneix de moltíssims anys. La Maria Pilar em deia que estava somatitzant tot aquell dolor i que aquesta situació va agreujar el seu estat. Que sí, que va tenir un virus, però que la situació que vivia el país, l’opressió de Madrid, el va fer entrar en un estat que el va deixar sense forces i no el va deixar recuperar-se.

Com a regidor d’Educació, la seva gran tasca va ser construir escoles en llocs on no n’hi havia. També va portar el Centre d’Estudis de l’Hospitalet.

Ell va escriure aquest llibre després d’anar a l’Iraq abans de la intervenció dels aliats el 2003. El déu de Bush per descomptat que no era el seu déu, com tampoc ho és el déu de Trump ni el de Bolsonaro.