La ratafia harmònica

Què ha de tenir una bona ratafia? Ho preguntem al guanyador del concurs de ratafies de Besalú de l’any passat, Francisco Márquez, amb la ratafia del 25è aniversari d’una tradició que engalana el saló de la Casa de la Vila amb els ratafiaires guanyadors des del 1993 i no amb els retrats dels alcaldes històrics. Márquez era un dels membres del jurat del concurs que se celebra el primer diumenge d’advent, tal com va remarcar el periodista Salvador Garcia-Arbós. “No ha de destacar cap herba en concret i el color no ha de ser ni molt negre, ni molt clar”, va remarcar Márquez. L’equilibri és el més important. “La ratafia ha de ser harmònica”, apunta Garcia-Arbós, tot afegint-hi que tampoc ha de destacar el sucre. “Haurien de ser menys dolces. El futur de les ratafies passa per ser més seques”, recalca el periodista. Salvador Garcia-Arbós va presentar, dissabte, també en el marc de la Fira de la Ratafia de Besalú , un llibret en què ha recollit la història dels concursos que s’hi han fet, però també els antecedents de la beguda a la vila comtal tot recordant el licor d’herbes que elaboraven els monjos benedictins de Besalú.

La guanyadora del 2016 amb una fórmula de tres nous per litre d’aiguardent i amb herbes aromàtiques de l’entorn del Mont, Carme Geli, va repetir la primera posició, segons les deliberacions del jurat, en el concurs celebrat, ahir, en el saló de l’ajuntament amb un total de 119 punts imposant-se així als vint participants. Molt satisfeta per ser de nou la guanyadora, Geli va manifestar que era el seu cap de setmana de fortuna, ja que el dia abans també s’havia imposat en el concurs de pastissos. “El gust ha de ser bo”, va reblar la mestressa besaluenca. De la qualitat de les ratafies a concurs, Salvador Garcia-Arbós va destacar-ne “algunes d’extraordinàries” i “d’altres, no tant”. Una recomanació per a aquestes últimes: “Les ratafies han de ser material de guarda i amb dos anys dins l’ampolla s’afinen.”

En segon i tercer lloc es van situar les ratafies de Josep Anglada (115 punts) i Xicu Grau (106). De la ratafia de Josep Anglada, Salvador Garcia Arbós en va glossar els mèrits i la importància que hi tenia la figura de la mare: “Carmeta de Beuda cada any es presentava amb molta il·lusió. Abans de morir, va anar a collir herbes i el fill n’ha elaborat la ratafia.”