SANT HILARI SACALM (Selva)
Via Crucis Vivent
Camí del Calvari
El Via Crucis Vivent uneix tradició, cultura i espectacle
Sant Hilari Sacalm es tornarà a omplir de visitants aquest divendres per assistir al Via Crucis Vivent, una manifestació de religiositat popular amb 300 anys d'història que s'ha consolidat com un dels actes més importants que es viuen en aquesta població selvatana al llarg de l'any. No en va hi participen uns 300 figurants, entre els quals destaca un grup d'armats, format per unes 80 persones, que amb els seus vestits lluents omplen de color i vistositat la representació. Els armats –manaies a les comarques gironines– marquen el pas dels passos o misteris durant tota la processó.
El Via Crucis, declarat per la Generalitat Festa Tradicional d'Interès Nacional, comença a les 9 del vespre i té una durada d'unes tres hores i mitja, durant les quals es representen 14 escenes. La primera és la de l'Hort de Getsemaní i la darrera, la del Calvari, la més espectacular i emotiva, que té lloc en un turó situat als afores del poble. La interpretació de Jesús i els soldats romans juntament amb la il·luminació, els efectes especials i l'acústica de la música creen un ambient captivador que ha donat renom al Via Crucis Vivent de Sant Hilari. Prèviament, el dijous sant s'escenifica el Sant Sopar a la plaça Verdaguer.
Música i vestuari d'inspiració «hollywoodiana»
L'acurada posada en escena del Via Crucis Vivent de Sant Hilari remet inevitablement a les grans superproduccions de cinema històric del Hollywood dels anys cinquanta, com Quo Vadis i Ben Hur. De fet, el vestuari actual dels personatges del Via Crucis és exactament el mateix que es va inaugurar al voltant de l'any 1957 i que es va elaborar inspirant-se en les dues pel·lícules esmentades. A més, la música de l'escena del Calvari, la més espectacular del Via Crucis, és també la de la pel·lícula Quo Vadis, la magnífica banda sonora de Miklos Rozsa. En canvi, la música que se sent a la processó està interpretada per una coral formada per cantaires dels grups del poble.