L’edat d’or de les pistes d’esquí

Les estacions d’esquí de les comarques de Girona afronten amb optimisme aquesta temporada, perquè les primeres nevades aquest cop han arribat abans del que és habitual. Si el temps acompanya –aquests dies de Nadal ho està fent–, els aficionats es podrien trobar amb una temporada de sis mesos, una durada excepcional als Pirineus orientals. Observant les estadístiques dels darrers anys, queda constatada la consolidació d’un mercat turístic hivernal, però amb un important repte pendent, la desestacionalització, que demana atraure visitants a l’estiu.

Un any de rècords

Millorar les xifres de l’any passat, però, és un repte difícil de superar, ja que va ser una temporada molt bona. L’estació amb més visitants de la demarcació, Masella, va tenir 502.000 usuaris, distribuïts en els 173 dies que es va mantenir oberta. Per adonar-nos de la magnitud d’aquestes dades (tot un rècord), només cal mirar què havia passat els anys precedents. El 2016, que no va ser un mal any, havien obert 159 dies i havien rebut uns 435.000 usuaris.

L’altra gran estació gironina, La Molina, també va batre rècords l’any passat i va arribar als 290.000 usuaris durant la temporada hivernal, gràcies a haver obert 139 dies (la quantitat més alta del darrer lustre), un fet que va fer treballar els remuntadors més de 12.000 hores.

Les estacions del Ripollès tenen unes referències modestes en comparació amb les dues de la Cerdanya. A Vallter van vendre l’any passat uns 49.000 forfets, una quantitat desconeguda en els darrers anys.

Quant a Vall de Núria, l’any passat va ser molt bo, amb prop de 40.000 forfets venuts (la segona millor xifra des del 2013) en els 122 dies que van tenir obertes les instal·lacions.

Mirat en perspectiva, les estacions gironines estan mantenint o augmentant l’activitat. En els darrers cinc anys, Masella no ha baixat dels 390.000 usuaris; a La Molina, el pitjor registre han estat els 178.000 del 2014; a Vallter, en la temporada més fluixa (2015), van superar els 40.000 forfets, mentre que a Vall de Núria, en el pitjor dels casos (2014) van tenir més de 34.000 usuaris.

L’estiu

Per tal d’assegurar el negoci, la majoria de les estacions estan fent esforços per atraure visitants fora de la temporada d’esquí i s’ofereixen com a estacions de muntanya, a l’estil del que als Alps fa dècades que posen en pràctica. Encara que de manera modesta, algunes xifres indiquen que ja hi ha els primers resultats. Així, a Vallter 2000 han passat dels 2.931 usuaris de remuntadors l’estiu del 2013 als 5.770 de l’any 2017, i a La Molina, l’evolució en el mateix període ha estat de 17.473 a 29.005. Per calibrar l’evolució a Vall de Núria –on el turisme estiuenc ja estava molt arrelat–, disposem del nombre de viatgers del tren cremallera: de 265.237 tiquets venuts el 2013 s’ha passat als 312.468 del 2017. Masella, en canvi, a l’estiu no obre i la gent que hi puja no consta en cap estadística.

En el cas de La Molina, és molt probable que les xifres estiuenques s’incrementin a partir de l’any que ve arran de la posada en servei d’un nou telecabina per arribar a la Tosa d’Alp, a la cota 2.500. Ferrocarrils de la Generalitat (l’empresa pública propietària de l’estació, i també de les de Vallter 2000 i Vall de Núria) hi ha destinat cinc milions d’euros.

El territori

Com que estan situades en comarques on les feines tradicionals (ramaderia, sobretot) havien anat molt de baixa, les estacions d’esquí estan suposant un revulsiu econòmic de primer ordre. La Cerdanya té les estacions com a principal focus d’activitat econòmica des de fa dècades, i no només pels visitants, sinó per la consolidació de les segones residències i –al seu moment– l’auge del sector de la construcció. Setcases (al peu de Vallter 2000) n’és un exemple més recent. La seva alcaldessa, Anna Vila, confirma que, a l’hivern, el turisme vinculat a l’estació és el que sosté el municipi, on han prosperat restaurants i allotjaments. “Aquí l’hivern és dur i si no fos per Vallter...”, comenta. A l’estiu, a Setcases tampoc paren de treballar, però no és gràcies a l’estació d’esquí, sinó al fet que és la porta d’entrada a moltes excursions. De fet, per Vila, una oferta estiuenca potent a Vallter 2000 –actualment es limita a l’obertura dels remuntadors i a un circuit de “trineus” sobre herba per a la mainada– és una assignatura pendent. A Queralbs, on hi ha Vall de Núria, la incidència de l’estació d’esquí és relativa, perquè el santuari i la rodalia són un reclam turístic tot l’any. La seva alcaldessa, Imma Constans, assenyala la importància de Núria en l’ocupació laboral (ella mateixa treballava al cremallera), però admet que el poble és un lloc de pas i no un destí on es quedin la majoria de visitants.