El col·lapse del Krakatoa, causa del tsunami d’Indonèsia
Les autoritats locals admeten que el país no disposa d’un sistema d’avís per causes volcàniques o esllavissades de terra submarines
Continua l’estat d’alerta pel temor d’una nova onada gegant
Els equips d’emergència d’Indonèsia continuaven buscant ahir supervivents entre la runa generada pel tsunami que va colpejar dissabte l’estret de la Sonda, entre les illes de Java i Sumatra, amb un balanç provisional de 371 morts, 128 desapareguts, 1.459 ferits i 12.000 evacuats. Les autoritats mantenen sota vigilància contínua l’activitat del volcà Anak Krakatoa, situat al mig de l’estret, l’erupció del qual va provocar un corriment de terres submarí que va originar el tsunami, segons van confirmar ahir diversos geòlegs. Concretament, segons van coincidir a indicar ahir funcionaris locals i científics, el tsunami va ser provocat per un col·lapse parcial de l’Anak Krakatoa, fill del cèlebre Krakatoa, com el seu nom indica. L’Anak Krakatoa, de 300 metres d’alçària i amb cràter lateral, havia estat entrant en erupció diàriament en els darrers tres mesos, escopint cendra i lava, fins que tota una secció de la cara sud-oest de la muntanya, unes 64 hectàrees, es va col·lapsar. “Això va causar una esllavissada de terra sota l’aigua i va provocar el tsunami”, va explicar Dwikorita Karnawati, cap de l’agència meteorològica indonèsia. Una tesi que concorda amb les imatges del mortífer fenomen natural captades pel satèl·lit Sentinel-1, de l’Agència Espacial Europea. Les 64 hectàrees de terra van caure al mar i van generar les onades gegants que van arrasar la zona costanera més pròxima. El fet que el tsunami fos provocat per un volcà i no per un terratrèmol en dificultava l’anticipació. De fet, les autoritats indonèsies van reconèixer que no disposen d’un sistema d’alerta per tsunami quan la causa és un volcà o esllavissades de terra submarines com va passar dissabte. “Indonèsia ha de desenvolupar un nou sistema d’alerta per detectar tsunamis causats per esllavissades de terra submarines i volcans”, va afirmar Sutopo Purwo Nugroho, portaveu de l’Agència Nacional de Gestió de Desastres, en el seu compte de Twitter.
El tsunami de dissabte va colpejar la costa sense previ avís. Entre el col·lapse del volcà i l’arribada de l’onada gegant no va passar ni mitja hora, i no va saltar cap alarma. Els residents de la zona no van tenir marge per reaccionar a l’arribada del tsunami, que va reduir a runa més de 70.000 habitatges. Els equips de rescat continuaven ahir amb les feines d’emergència al sud de l’illa de Java i al nord de Sumatra, totes dues afectades pel desastre.
Pandeglang, a Java, ha estat el districte més afectat. Situat a només uns cent quilòmetres al nord de la capital d’Indonèsia, Jakarta, és el típic destí d’escapada de cap de setmana per als residents.
Metges Sense Fronteres, que es trobava a la regió, està col·laborant amb els serveis locals, mentre que l’ONU ha ofert ajuda humanitària i logística.
L’Anak Krakatoa està situat en una illa cònica i es va formar sobre les restes del llegendari Krakatoa, que el 1883, després d’un cataclisme que tindria el mateix impacte que 7.000 bombes atòmiques d’Hiroshima, va provocar part de la desaparició de l’illa homònima i la mort de tots els seus habitants, 36.417 persones. Segons els registres històrics, les explosions van ser tan violentes que es van sentir a 5.000 quilòmetres de distància i la cendra va arribar a 90 quilòmetres d’alçària. Indonèsia es troba sobre l’anomenat “cinturó de foc del Pacífic”, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada cada any per uns 7.000 terratrèmols, la majoria dels quals moderats.