Desplaçar-se per un futur millor

“L’Església reconeix el dret d’emigrar de tota persona, en el doble aspecte de la possibilitat de sortir del propi país i la possibilitat d’entrar en un altre, a la recerca de millors condicions de vida”, assenyalava Joan Pau II. Alguns anys més tard, Benet XVI insistia en aquesta defensa. L’any 2013, el papa Francesc, durant la visita al Centre Astalli de Roma per a l’assistència a persones refugiades, va referir-se a l’origen i a la diversitat de les persones desplaçades per reforçar el missatge: “Molts de vostès són musulmans i d’altres religions; han vingut de diferents països, de situacions diverses. Cada un de vostès porta una riquesa humana i religiosa, una riquesa per acollir-la i no per a tenir-li por. ¡No hem de tenir por de les diferències!”

Abans de preguntar-nos què fer, cal plantejar-nos com ens situem davant de la migració. Si no fem aquest exercici de manera conscient i col·lectiva, acceptarem, sense adonar-nos-en, els judicis que fan els altres. El discurs que repeteixen els polítics i els líders d’opinió ens porta a una sèrie de valoracions que no concorden amb els valors de l’Església. Ens repeteixen que la immigració és desitjable si es fa de manera legal. Això és un axioma al qual és difícil enfrontar-se en un primer moment. Sembla clar que ningú aprova res que sigui fora de la llei. “Immigració, sí; però legal”, sentim sovint. I no són precisament els més perillosos. Amb major freqüència i de manera més subtil, respirem missatges que en les seves formes s’allunyen d’una reacció negativa, però que tenen conseqüències poc humanes. Però, com establim la legalitat? Amb la legislació vigent, el contracte de treball es converteix en la porta que obre o tanca la legalitat; si perds la feina, per exemple, perds l’oportunitat de renovar el permís de residència i et converteixes tu i la família en éssers humans il·legals, propers a “delictius” i “indesitjables”. Joan Pau II ho expressava així: “La condició d’irregularitat legal no permet menystenir la dignitat del migrant, el qual té drets inalienables que no poden violar-se ni desconèixer-se.”