Marta Casacuberta
Arribada de nouvinguts
L’entrada massiva de menors estrangers no acompanyats ha desbordat el sistema d’acollida previst pel govern català, que ha demanat la col·laboració d’altres institucions i entitats per fer-hi front
Responsables polítics avisen dels perills d’estigmatitzar tot el col·lectiu pels problemes d’alguns MENA
El sistema d’acollida de menors, responsabilitat de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, s’ha vist aquest any desbordat i a la vora del col·lapse a causa de l’arribada massiva de menors estrangers no acompanyats, MENA. A les comarques gironines, i d’acord amb les darreres dades fetes públiques per Marta Casacuberta, directora territorial de la conselleria esmentada, fins al 18 de novembre, aquest any havien arribat 378 MENA, una quantitat que pràcticament duplica la registrada l’any passat, que va ser de 196. Un 70% tenen més de 16 anys i un 88,5% procedeixen del Marroc. Per atendre tots aquests joves immigrants s’han hagut d’obrir centres en diferents poblacions de les comarques gironines amb la col·laboració d’ajuntaments i d’altres institucions, com ara el Bisbat de Girona i Càritas. Així, s’han posat en marxa dispositius a Olot, al Collell, Santa Coloma de Farners, Girona, entre altres municipis. I al gener és previst obrir-ne un altre a Caldes de Malavella. Segons va indicar el conseller Chakir el Homrani en una entrevista a aquest diari, cada setmana s’obre a Catalunya un centre per acollir nous MENA.
A banda de la problemàtica estrictament relacionada amb l’acollida d’emergència d’aquests joves, i les distorsions que hi ha hagut en aquest procés, no es pot obviar el grau de conflictivitat que s’ha registrat pel comportament d’alguns dels nouvinguts. Han protagonitzat baralles entre ells i amb els educadors dins dels centres –va passar, per exemple, a les instal·lacions del Collell–, les fugues són freqüents i es mouen molt dins del territori i també pels passos fronterers. Responsables polítics, directors de centres i educadors fan una crida a evitar estigmatitzar tot el col·lectiu i a treballar a favor de la inclusió d’aquests joves, destacant justament el potencial que representen. I demanen la implicació de tota la societat per crear les condicions necessàries perquè, un cop assolida la majoria d’edat i fora de la tutela de la Generalitat, aquests immigrants facin una bona inserció. Treballar per viure i enviar diners a les seves famílies: aquest és l’objectiu dels nouvinguts.
