Els Reis d’Orient exalcen la Barcelona més acollidora
El vaixell d’Open Arms acompanya l’arribada de Ses Majestats a la capital catalana entre proclames de suport als refugiats
Tradició i anhel de modernitat es donen la mà en una cavalcada molt musical
Eren prop de tres quarts de quatre de la tarda i un exèrcit de canalla –molts, carta en mà– ja feia estona que havia pres posicions al Moll de la Fusta de Barcelona. Els Reis d’Orient estaven a punt d’arribar, i els patges Gregori, Omar i Estel intentaven fer digerible l’espera, amb una fortuna més aviat dispar. A les 16.04, però, atracava el pailebot Santa Eulàlia amb Ses Majestats a bord. El moment més esperat, preludi d’una nit en què van ser molts els que van dormir més aviat poc. L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa, van ser les encarregades de donar la benvinguda a la més noble de les comitives.
Després de rebre la clau que obre totes les portes de la ciutat, Melcior –que tenia una semblança més que sospitosa amb l’actor Lluís Homar– va dir unes paraules. No és feina dels Reis Mags llançar proclames polítiques abrandades, ni tampoc s’espera que ho facin. Però en uns moments en què el món que es fa dir civilitzat ha obert la porta a partits i dirigents que aixequen murs d’odi, separació i exclusió, tampoc podien guardar silenci. Per això, Melcior va recordar que hi ha refugiats que “fugen de la guerra a la recerca d’un lloc on tornar-se a arrelar i poder viure en pau”, i als quals cal donar aixopluc i no l’esquena. “Barcelona, sigueu sempre una ciutat oberta, de pau i també d’acollida. Rebeu els nouvinguts com ens rebeu a nosaltres, amb il·lusió, alegria i generositat. No tingueu mai por de la diferència”, va reblar el rei blanc. Una estona abans, Colau també es va adreçar als presents. I ho va fer per explicar que el vaixell d’Open Arms havia acompanyat la comitiva de Ses Majestats fins a entrar a port. Posteriorment, li va voler donar la benvinguda a la ciutat fent sonar la seva ostentosa sirena. De fet, la intenció inicial de l’Ajuntament de Barcelona era que els tres reis fessin l’entrada amb el vaixell de l’ONG. Per qüestions reglamentàries i d’ordenació marítima, però, finalment no va poder ser. La voluntat, però, hi era, i potser per això l’alcaldessa va voler dedicar un agraïment públic a Open Arms. “La gent que salva vides al mar representa, igual que els Reis d’Orient, el millor de la humanitat”, va reblar. Acabats els parlaments, tot el seguici va desfilar a peu pel Moll de la Fusta en espera de l’inici de la cavalcada. Un recorregut que ja s’ha convertit en tradicional i en el qual els més menuts aprofiten per lliurar la carta en persona a Ses Majestats i els pares, per fer-s’hi selfies.
Rua trencadora
A les sis de la tarda, la quantitat de gent aplegada a l’avinguda del Marquès de l’Argentera, punt de l’inici de la cavalcada, era gairebé asfixiant. L’espectacle no va decebre, en una edició en què s’ha fet una aposta explícita per mantenir alguns dels elements més tradicionals de la desfilada, però al mateix temps per introduir-ne d’altres de més innovadors, i fins i tot transgressors. D’aquesta manera, vam poder veure la nova carrossa del rei Gaspar –que, per cert, recordava, i molt, el regidor de Presidència, Eloi Badia–, de línies arrodonides i molt gaudinianes i que s’anava il·luminant al ritme de la música. La música, protagonista absoluta en molts dels passatges d’una rua que també va veure passar, per primer cop, un impactant gegant carboner que s’encarregava de recordar que qui no fa bondat rep el regal menys desitjat.
