Gresca extraterrestre

Organització policial

Enmig d'aquesta festa, a la qual Salou ja està acostumada (vénen des de l'any 2002), a més d'un agent de la policia local li toca acumular hores de feina per garantir la seguretat de la zona i que no hi hagi res que surti de mare. A les deu de la nit, la reunió informativa de dilluns passat abans del canvi de torn del cos municipal era més concorreguda del que és habitual. Un 40% més d'efectius (la qual cosa suposa tres patrulles més de les normals) i un reforç dels Mossos d'Esquadra estaven activats a la nit, durant la qual totes les mirades se centrarien al carrer Carles Buigas i altres vies del seu entorn.

«Ja els coneixeu d'altres anys: són peculiars, surten aviat, van en grups, beuen molt, però tenen respecte a la policia i us faran cas», remarcaven els caps a la resta de la plantilla. Un dels elements principals a recordar pels policies és el sistema de colors de les polseres que marquen els participants a la Saloufest «com si fossin aus de corral», com bromejaven al cos, i que permet identificar en quin hotel s'allotja cadascú. Un bon instrument per una de les principals preocupacions dels agents: que algun jove britànic, embriagat i desorientat, acabi sent víctima dels lladres. Durant la primera nit de disbauxa diumenge passat, de fet, ja hi va haver tres participants que van ser víctimes de presumptes robatoris amb violència, en què els van prendre la cartera.

En ruta, disfressats

Quan arriba l'hora, però, de posar en marxa les patrulles, la tranquil·litat i un silenci gairebé inquietant eren la tònica al carrer. El desconcert, però, s'acaba en passar per davant de l'hotel Calypso (un dels que allotja més universitaris) i descobrir el motiu del retard festiu: un partit de la lliga de futbol anglesa entre el Manchester City i el Wigan mantenia molts britànics enganxats a les pantalles gegants de televisió. En el moment, però, que l'àrbitre va xiular el final, comença a rodar la maquinària: grups de joves disfressats (o simplement abillats amb roba interior), cantant, cridant i reptant-se mútuament a competicions de flexions, batalles de pistoles d'aigua o jocs amb rotlles de paper de vàter. Una setantena de membres de l'agència britànica I Love Tour apareixien també a les entrades d'hotels, cantonades i portes dels principals locals de la ciutat perquè l'eufòria no es desbordés.

De vegades, però, el control falla. A dos quarts de dotze de la nit, una aglomeració sobtada a l'avinguda Andorra va suposar l'ocupació de mitja calçada. La policia intervé i reclama més personal a l'agència, i quinze minuts després la situació es normalitza. Els britànics, got en mà i lluint disfressa estrafolària davant de tota càmera que passi per davant, ni es van adonar del que passava cinc centímetres més enllà. Una hora més tard, per la ràdio de la policia local arribava la primera petició d'ambulància per a algú que s'havia sobrepassat amb l'alcohol. Poc abans, el servei sanitari contractat per l'organització s'emportava una jove que s'havia fet una lesió al genoll en plena festa, un incident habitual.

Més festa que esport

Enmig de tanta gresca i beguda gola avall, un es pregunta on queda l'atractiu esportiu de les jornades. En Paul, universitari de Portsmouth, ens reconeixia sota el seu vestit de ballarina de cabaret que era la «festa» més que l'esport el que l'havia fet repetir per segon cop l'experiència del Saloufest. Un grup de joves de Londres, vestides amb mitges de colors i desfilant desvergonyides des de les escales de l'hotel, primer ens defensen que els atreu tant l'esport com la festa. Després, rectifiquen. «Bé, la festa és millor».