“La temporada del calçot deixa entre 6 i 8 milions a l’Alt Camp”

Va néixer l’any 1982 amb motiu d’unes jornades itinerants que es feien de promoció de la cuina catalana. Ens van demanar que féssim alguna cosa sobre els calçots i va ser el primer cop que se’n van fer en una plaça al centre de Valls. Des de llavors, cada any.

No, ha estat una sorpresa per a tots. Ara, també he de dir que aquell darrer diumenge de gener del 1982, quan vaig veure la plaça plena, la música, el foc..., vaig pensar que era una festa amb futur. Amb els anys, amb la inclusió dels concursos, s’ha convertit en una de les festes més típiques de Catalunya.

Hi ha cosetes noves, sempre. Però l’estructura de la festa és tradicional. Hi ha els tres concursos: el de cultivadors, que busca fomentar el bon conreu del calçot; el de salses, que promociona el cànon tradicional, i el de menjar-se’ls, segurament el més espectacular. Però, al seu voltant, hi haurà foc viu a la plaça de l’Oli, la cercavila, la degustació popular...

Això depèn del temps. En tot cas, segons les estimacions de la policial local, amb els aparcaments plens, etcètera, sabem que hi assisteixen unes 40.000 persones. Cada any ampliem espais, ara ja ocupem els gairebé dos quilòmetres entre la plaça del Blat i el passeig de l’Estació...

La veritat és que ve gent d’arreu perquè és una festa que crida l’atenció. No cal tampoc fer grans campanyes. Ara, de coses se’n fan. Aquest any passat van venir més de cent autocars d’agències de viatges. Va venir molta gent del país, de tot arreu, però també del sud de França i d’Àsia, del Japó. Molts estan de passada per Catalunya i quan saben que es fa, no dubten a venir.

És una menja diferent, informal, que es fa amb alegria, que fomenta l’amistat... Els cànons són diferents. Segurament, a nosaltres ens crida menys l’atenció perquè ja hi estem acostumats, però això de menjar drets, sense coberts, amb porrons de vi, amb cava..., tot això els crida molt l’atenció. En els darrers anys ens han fet reportatges televisions alemanyes, nord-americanes, belgues, japoneses...

Bona. El temps ens ha anat bé: ha regat quan ha calgut i ara aquest fred donarà consistència al calçot.

La cinquantena de productors agrupats a la indicació geogràfica protegida (IGP) Calçot de Valls, situats a l’Alt i el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, esperen produir-ne uns 16 milions d’unitats. I a la resta de Catalunya, fora de la IGP, es calcula que s’arribarà als 70 milions, una xifra semblant a la dels darrers anys.

De primer ordre. A la zona de Valls, a l’Alt Camp i a tota la zona de la Ruta del Cister, seria el primer recurs turístic. I al Camp de Tarragona, el segon, darrere del turisme de sol i platja de l’estiu. A Valls també hi ha el Firagost, per on passen encara més assistents, però dura més d’un dia i atreu sobretot gent d’aquí.

S’ha fet un estudi que inclou no només la festa de demà, sinó la temporada i els restaurants i grups que omplen les masies, i es calcula que durant la temporada venen a l’Alt Camp unes 350.000 persones, que deixen, entre les calçotades i altres consums, entre 6 i 8 milions d’euros. Però no només hi ha beneficis econòmics...

Què hi ha estudis que destaquen els beneficis del calçot per a la salut: és digestiu, diürètic, antioxidant... Fins i tot se sap que, com el bròquil, és anticancerigen. I forma part de la dieta mediterrània amb una salsa que inclou oli, all, tomàquet...

Allargar-se, no. La temporada va del novembre a l’abril perquè ho marca el producte. A finals d’abril els calçots es trompen i s’ha acabat la temporada. És part de la gràcia, que la gent té ganes de menjar calçots perquè fa mesos que no ho fa. Sí que s’estén i ara se’n fan arreu, però a Valls fem la calçotada típica, la mateixa des de fa més de cent anys.

Una mica de tot. La calçotada és sobretot tradició i gastronomia. L’espectacle té més a veure amb la festa d’aquest diumenge, que se serviran entre 60.000 i 70.000 calçots, uns 200.000 si hi sumem els dels restaurants.