Condemnada una treballadora de justícia per falsejar requeriments judicials contra un antic contacte de Facebook

L’Audiència de Barcelona ha condemnat aquest dimarts una funcionària de justícia per un delicte de coaccions i un altre de falsedat en document oficial per haver assetjat un antic contacte de la xarxa social Facebook amb trucades i requeriments judicials que ella mateixa falsificava. La dona ha acceptat la pena, que no comportarà l’ingrés a presó, després que la fiscalia hagi rebaixat les peticions per les atenuants de reparació del dany i alteració psicològica.

Els fets van passar a Barcelona i Valls entre els anys 2013 i 2016. Segons l’escrit inicial de la fiscalia, l’acusada, H.V.R., va conèixer l’any 2013 a la víctima per internet i van mantenir el contacte uns mesos a través de missatges per internet i per telèfon, mai en persona.

Quan el perjudicat va posar fi a la relació, aquest fet va molestar la processada, que de forma intermitent, durant el període indicat, va efectuar nombroses trucades, fins a 15 en un dia, al telèfon del treball de la víctima o al seu mòbil. L’acusada el trucava des del seu propi telèfon mòbil o des del telèfon de la seva feina, sobretot entre octubre del2015 i febrer del 2016. La dona treballava com a interina en un jutjat penal de Barcelona.

L’any 2015, aprofitant-se de la seva funció com a funcionària interina en un jutjat, cosa que li donava accés al sistema informàtic de gestió processal dels jutjats (Temis), va elaborar dues interlocutòries falses de diferents jutjats pels quals reobria un suposat procediment de diligències prèvies per amenaces i vexacions contra la víctima, incorporant en totes dues interlocutòries un segell simulant ser el lletrat de l’Administració de Justícia de cadascun dels jutjats. L’any 2016 va elaborar informàticament una diligència d’ordenació en una executòria del propi jutjat en el qual treballava, simulant ser el lletrat de l’administració de justícia, per la qual s’acordava lliurar ofici a la Prefectura Superior de Policia Nacional perquè procedissin a esbrinar el domicili o localització de la víctima.

Al desembre del 2016 l’acusada va acudir al pub que regentava la víctima, a Valls. Aquest, quan la va veure, va trucar als Mossos d’Esquadra. Els agents, després d’identificar a les parts, van constatar que estava activat l’esbrinament de domicili i citació de la víctima per la qual cosa van procedir a citar-lo perquè comparegués davant del jutjat. L’home va haver d’anar al jutjat on treballava l’acusada, que el va atendre. Finalment, al gener del 2017, un jutjat de Barcelona va dictar una ordre d’allunyament de l’acusada respecte la víctima i la prohibició de posar’s-hi en contacte per qualsevol mitjà.

La fiscal demanava inicialment nou anys de presó en total, però finalment ha rebaixat la pena tenint en compte les atenuants de reparació del dany i d’alteració psíquica, rebaixa que ha estat acceptada per l’acusada. La pena concreta, però, ha estat llegida de manera molt ràpida i poc intel·ligible pel president del tribunal.