La caldera coronada
Santorí té un paisatge natural amb cases cúbiques de color blanc i blau, que arran de penya-segats dominen el mar Egeu
-
Baixar a l'antic port de Fira es pot fer pels 588 escalons que hi ha, a peu o dalt d'un ruc, o en funicular. J.B.B. -
La típica arquitectura cíclada colgada arran dels penya-segats, amb vistes al mar Egeu. J.B.B.. -
Detall de la façana d'una l'església a Oia, poble de Santorini. J.B.B. -
Els peculiars habitatges d'Oia, a Santorini, en plena muntanya de la caldera, semblen nius per a les aus. J.B.B.
Amb la calma que requereix poder anar assaborint la bellesa natural del seu paisatge quiet i dolç, abans de descobrir de manera total l'illa de Santorí cal fer les passejades pels pobles d'Oia i Fira. Encara que sigui en un recorregut la tranquil·litat del qual és interrompuda per la remor de l'allau de turistes que van i vénen. I és que tot plegat forma part de l'embolcall que demostra la seva requesta.
Santorí deu la popularitat del seu nom actual als mercaders venecians, segons explica una de les llegendes. Tot i ser a Grècia, el seu nom italià, Santorini, prové de la deformació en pronunciar el nom de la patrona de l'illa, santa Irene de Tessalònica, ja que els comerciants venecians tenien dificultats per vocalitzar el seu nom. Santorí és una de les 24 illes grans de les Cíclades, un arxipèlag que té també unes 200 illes més petites.
La caldera, al cràter del volcà
L'illa, que abans era rodona, té forma de mitja lluna des que a conseqüència d'una de les majors erupcions volcàniques de la prehistòria, que investigacions recents situen a l'any 1627 aC, es va esfondrar en bona part dins el cràter, i va provocar la formació de l'actual caldera volcànica, a l'interior de la qual van quedar configurades petites illes. La part còncava de la caldera és la més espectacular, ja que hi ha uns penya-segats de fins a tres-cents metres d'altura, coronats pels pobles més importants, que queden materialment penjats a la muntanya: Oia i Fira. La immensitat de mar dins la caldera, que en el centre té una profunditat de quatre-cents metres, fa que els grans vaixells hi puguin ancorar. Després, arribar al port d'Athinios és feina de les llanxes motores, per, a continuació, seguir amb autocar per una única carretera que serpenteja a la muntanya.
Encara que l'illa de Santorí és petita, es pot passejar o estar-se relaxat a qualsevol dels llocs privilegiats contemplant tot el seu entorn. A banda de les boniques platges, un dels al·licients és sortir a visitar, en veler, les petites illes de la caldera en una excursió d'unes tres hores de durada. Una excursió de la qual cal destacar que inclou la visita a l'illa de Nea Kameni. En aquesta petita illa hi ha el volcà encara en actiu on, en el mar, en una raconada de la zona costanera que voreja la illeta, es pot prendre un bany d'aigües calentes i sulfuroses, sense oblidar entrar al Parc Natural Geològic Nacional de Nea Kameni. Ni tampoc oblidar arribar-se al jaciment arqueològic, situat al sur de l'illa de Santorí. És tota una vila minoica descoberta en el decurs de les excavacions de 1967, que certifica l'existència d'una gran civilització anterior a l'explosió volcànica.
Els pobles principals
Entre els pobles de caire típic i tradicional que anirem trobant, cal destacar Oia i Fira.
A Oia, que és el poble que està situat més al nord de l'illa, el moment més màgic i expectant arriba al capvespre, quan, des de qualsevol dels seus meravellosos racons, es pot veure el sol que s'amaga a l'horitzó del mar. És, diuen, una de les postes de sol més maques del món. Pel que fa a Fira, la capital de Santorí, té uns típics carrerons de pujades i baixades. I, a part de la passejada obligada, cal visitar l'església d'Ágios Minás (segle XVIII, i símbol de Santorí). Una experiència per viure és la sortida, o entrada, per l'antic port Skála Firón (Escala de Fira). I és que per pujar o baixar, s'ha de fer a través de 588 escalons, i enmig de moltes cagarades dels burros que fan el trajecte per 5 euros, o a peu. L'alternativa és amb el telefèric: el preu del tiquet és de 4 euros.