L’AMB consolida i estén l’acció en cooperació i en projecció internacional
La creació, en aquest mandat, de la nova àrea d’Internacional i Cooperació ha permès d’augmentar el recursos per a cooperació i impulsar la imatge exterior de l’AMB
L’AMB ha portat a terme, en els darrers anys, un gran nombre de projectes de cooperació, en col·laboració amb ajuntaments i ONG d’aquí i d’altres territoris. Per tal d’unificar tots els esforços i dibuixar unes línies clares d’actuació l’entitat va crear la nova àrea d’Internacional i Cooperació, la qual va partir de dues línies bàsiques d’actuació: la promoció d’una política solidària i de progrés en projectes de cooperació i l’impuls de les xarxes metropolitanes i la potenciació de la projecció exterior de l’AMB.
Segons explica el director de l’àrea de Cooperació i Internacional, Oriol Illa, la nova àrea va elaborar el pla director de cooperació, que és la política pública de l’AMB pel que fa a cooperació en la qual s’especifiquen les línies i els compromisos per al període 2017-2019. Illa ha mostrat la seva satisfacció pel fet que un dels primers compromisos ja assolit ha estat aconseguir augmentar la partida de l’AMB en cooperació. “La partida ha pujat del 0,4% que dedicàvem de recursos propis a l’actual 0,7%. En aquest mandat, s’han invertit més de 3,2 milions d’euros en projectes i convenis de cooperació.”
Prioritats geogràfiques de cooperació
L’AMB ha estat actuant els darrers anys en zones de l’Amèrica Central i també de l’Àfrica Subsahariana. Però des del 2015 ha assumit un fort compromís amb la Mediterrània, el qual s’ha traduït en la implementació d’una política específica de cooperació pel refugi. Per una banda s’ha donat suport als països de la Mediterrània oriental que estan acollint, com ara Grècia, Turquia, Líban i Jordània, especialment en projectes centrats en els drets de les persones refugiades en l’àmbit de sostenibilitat ambiental, amb accions d’aigua i residus. I, per un altre costat, s’ha treballat a Síria, el principal focus del refugi a la Mediterrània, (en concret s’hi dedica el 33% dels recursos destinats a la Mediterrània). En total, el 51% dels projectes de cooperació s’han portat a terme en aquests territoris. Així ho explica la cap del servei de cooperació de l’AMB, Maria Peix: “Aquestes polítiques es fan perquè, com que no es pot acollir, es dona suport als que sí que estan acollint.” En totes les accions de cooperació l’AMB fa valer l’expertesa en àrees com la gestió de residus, el cicle de l’aigua, habitatges i altres àrees que, gràcies a la seva gestió en origen, poden ajudar a millorar l’estat de vida de les persones refugiades.
“Aportem la nostra expertesa als llocs on es necessita”
Clara Ribas
“En la cooperació internacional s’haurien de superar les limitacions territorials administratives”
“Les xarxes metropolitanes representen un col·lectiu de moltes persones que tenen molt a dir”
En el mandat que ara acaba, l’AMB ha creat l’Àrea d’Internacional i Cooperació amb la voluntat d’aglutinar els esforços que ja estava fent en matèria de cooperació, establir-ne de nous i d’impulsar el reconeixement de la realitat metropolitana a Europa i al món.
Per què s’implica l’AMB en matèria de cooperació internacional?
Quin és el balanç d’aquests últims quatre anys?
Com s’escull el model a seguir en aquests temes de cooperació? Com es decideix?
L’AMB ja treballava a l’Amèrica Central i a l’Àfrica. I ara s’han establert altres zones prioritàries?
La cooperació es podria ampliar a altres zones encara?
L’AMB està considerada una xarxa metropolitana molt forta. És difícil fer sentir la veu de les zones urbanes més poblades?
Treballen amb diferents xarxes per aconseguir fer-se sentir?
Quin és el camí a seguir en un pròxim mandat?