La candidatura als Jocs d'hivern disposarà d'una fundació privada i d'un senat ciutadà
La comissió de seguiment institucional consensua el nomenament d'Òscar Grau com a director de l'oficina tècnica
«Unitat.» Aquest és el mot que ahir al migdia més va utilitzar un satisfet Jordi Hereu després de la primera reunió de treball de la comissió de seguiment institucional de la candidatura als Jocs d'hivern del 2022. Envoltat d'alts càrrecs de la Generalitat, de presidents de diputacions i d'alcaldes de les principals poblacions de Lleida i dels Pirineus, el batlle de Barcelona va minimitzar la dissidència del president del grup d'ICV-EUiA, Ricard Gomà, respecte del nou repte olímpic. «Hem d'analitzar la conveniència i la viabilitat del projecte, i en aquest procés hi som tots els grups municipals», va manifestar Hereu, emparant-se en el fet que el lloc reservat en l'organisme als seus socis en el bipartit no ha quedat buit, sinó que Gomà s'ha cobert les espatlles delegant-lo en el regidor Joaquim Mestres. A més, tant el responsable polític de l'entramat que envolta la candidatura, el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, com el comissionat que ha d'aconseguir que sigui creïble, Enric Truñó, es van encarregar que la trobada d'ahir no es limités només a una foto constituent, sinó que la van farcir de continguts a consensuar entre les administracions implicades. Així, Hereu també va poder proclamar, en acabar la sessió, que l'aspiració de tornar a portar a Catalunya la flama olímpica «ha començat a caminar amb pas ferm». De fet, responsables municipals van explicar que de manera imminent es posarà en funcionament al carrer de la Ciutat –a tocar de la seu d'ICV– l'oficina tècnica que ha de desenvolupar el projecte seguint els requisits del Comitè Olímpic Internacional, un cop els membres de la comissió de seguiment van assumir la proposta de Truñó que l'exjugador d'handbol del Barça i actual director de les empreses d'Agrupació Mútua dedicades a la gestió d'instal·lacions esportives i centres de salut i benestar, Òscar Grau, sigui el gerent d'aquesta oficina. També es va acordar crear un nou organisme, en forma de comitè territorial, per fer partícips de la candidatura els ens locals del Pirineu –ajuntaments i consells comarcals– que han quedat fora de la comissió institucional. Tot plegat, segons Hereu, expressions de la «unitat territorial, social, institucional i política» que suscita la idea que ell va llançar el gener passat.
Quan se li va preguntar sobre la necessària complicitat de la ciutadania, l'alcalde de Barcelona es va mostrar convençut que també arribarà i va indicar que ja s'han previst els instruments per canalitzar-la en diferents modalitats. En primer lloc, va anunciar, amb el vistiplau dels integrants de la comissió de seguiment, la creació d'una fundació privada –tot i que la fórmula jurídica encara no és definitiva– per «vertebrar el suport dels sectors socials i econòmics del país». O dit d'una manera més planera des de l'entorn de l'alcalde: per rebre aportacions econòmiques a canvi de deduccions fiscals. En segon lloc, abans de l'estiu, segons els càlculs de Carles Martí, Hereu també presidirà la constitució de l'anomenat «senat de la candidatura», que recull, amb algun matís, la proposta de Truñó que els ciutadans puguin fer aportacions al projecte olímpic hivernal. El senat es configurarà com un òrgan de participació, tot i que el seu accés estarà restringit a persones representatives de la societat catalana i a les entitats que vulguin adherir-se al repte del 2022.