Clamor popular per punxar la bombolla dels lloguers
Milers de persones demanen al govern una rebaixa del 60% en els preus i mesures que evitin l’especulació
El 45% dels llogaters catalans estan en situació de risc, segons els convocants
Milers de persones es van manifestar ahir a Barcelona reclamant als governs català i estatal mesures efectives per “punxar la bombolla del lloguer”. Segons les entitats convocants –amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogaters al capdavant–, la situació ha arribat a un punt límit que demana una intervenció immediata. “Som el país de l’OCDE que més part del sou dedica al lloguer i estem escanyats. El 45% dels catalans que lloguen tenen una sobrecàrrega econòmica perquè hi dediquen més del 30% del sou i estan en situació de risc. La bombolla del lloguer ha estat cuinada políticament: després de les hipoteques s’ha posat una catifa vermella a la banca i als fons voltors perquè s’aprofitin dels lloguers, però ja n’hi ha prou”, manifestava Jaume Palomera, portaveu del sindicat de llogaters.
La manifestació, amb un perfil molt transversal i grups vinguts de diferents barris i també de més enllà de l’àrea metropolitana, va transcórrer entre els Jardinets de Gràcia i la plaça Catalunya. En la protesta, que es va fer de manera simultània a diferents ciutats d’Espanya i d’Europa, s’hi van veure proclames com “No s’entén: gent sense cases i cases sense gent!”, “barris buits = escoles mortes” i “els especuladors fan de Barcelona un parc d’atraccions”.
Entre les mesures que es reclamen hi figura regular el preu del lloguer d’acord amb els ingressos de la població, “de manera que s’haurien de rebaixar un 60%”, indicava Palomera. També s’insta les administracions a mobilitzar els habitatges buits dels grans propietaris, la fi dels avantatges fiscals per a la banca i els fons voltors i que es posi fi als desnonaments (90.000 el darrer any a l’Estat i uns 25.000 a Catalunya, segons les dades de l’organització).
Una llei nova
Tot plegat passaria per substituir la LAU per una llei que legislés els lloguers socials al mercat lliure amb avantatges fiscals controlats per l’Estat i les ciutats, que haurien de gaudir de més autonomia i controlar la situació des de les oficines d’habitatge. També es reclama que els contractes de lloguer no puguin acabar-se de forma injustificada i unilateralment, i que es renovin automàticament excepte si l’amo demostra que necessita l’habitatge per a ús personal o familiar.