Sis-cents anys de la Santa Creu
El 28 de setembre de 1419 Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d’Aragó; III de València; I de Nàpols, Sicília i Mallorca; II de Sardenya, i IV de Barcelona, va signar un decret referit a Figueres en què autoritzava celebrar unes fires que comencessin vuit dies abans de la festa de la Santa Creu el mes de maig, «la qual festa se celebra el tercer dia del dit mes de maig, i duri fins a la dita festa inclosa i per altres vuit dies immediatament següents a la dita festa».
La concessió del monarca va revitalitzar una ciutat que ha mantingut les fires per posteriorment afegir-hi les festes, transformant els dies primers de maig en un gran esdeveniment que no tan sols aplega els veïns i els visitants d’una comarca vigorosa i eclèctica com és l’Alt Empordà, sinó que convoca persones arribades de tota la geografia del Principat, incloses les de la Catalunya del Nord. L’especial que teniu a les mans, que no s’hauria pogut confeccionar sense la inestimable ajuda de Josep Maria Bernils Vozmediano, que ens ha prestat suport i ens ha permès accedir al llibre redactat pel seu pare, Josep Maria Bernils Mach, Fira de Santa Creu a Figueres, publicat l’any 1976, vol ser un breu repàs i un passeig sense presses pels sis-cents anys de funcionament d’una cita atractiva, alegre i jovial marcada per la idiosincràsia empordanesa, tallada pel vent i el republicanisme, en un moment carregat de transcendència que transita entre el passat, el present i el futur.
