Identifiquen un nou mecanisme clau en els processos inflamatoris del teixit adipós de persones obeses

Investigadors del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) i de l’ Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) han identificat un nou mecanisme del procés inflamatori en persones amb obesitat o diabetis. Es tracta del paper del succinat, un metabòlit que participa en la regulació de l’energia de les cèl·lules que també pot regular la inflamació del teixit adipós.

La troballa obre noves possibilitats terapèutiques per a malalties inflamatòries i del sistema immune. El treball, liderat per Joan Vendrell i Sònia Fernández-Veledo, s’ha publicat a la prestigiosa revista Nature Immunology .

L’estudi detalla que el succinat, un metabòlit amb funcions energètiques a la mitocòndria, és també capaç d’actuar fora de la cèl·lula, com si fos una hormona, a través d’un receptor, i modificar el metabolisme energètic.

Estudis anteriors atribueixen al succinat un paper estimulador dels processos inflamatoris i d’activació del sistema immune i s’havia demostrat que els pacients amb obesitat i diabetis, en els quals hi ha una inflació crònica de baix grau, presenten nivells en sang de succinat elevats.

Amb la recerca de la funció del succinat i el seu receptor -SUCNR1- en els macròfags, un tipus cel·lular específic fonamental en l’aparició de les alteracions del teixit adipós dels pacients amb obesitat i diabetis, s’ha vist que actua de forma dual a les cèl·lules del sistema immune.

Per una banda afavoreix els processos inflamatoris en els macròfags de tipus M1, però també facilita “un ambient antiinflamatori i reparador”, per desactivar els processos inflamatoris en els macròfags de tipus M2.

Els macròfags (M1 i M2) són essencials per a un correcte funcionament del sistema immune, ja que la inflamació és una resposta de defensa de l’organisme, però quan aquesta persisteix és perjudicial. En el teixit adipós dels pacients obesos hi ha un predomini del procés inflamatori, associat a un augment dels macròfags tipus M1. Si es perpetua en el temps, es produeix “inflamació crònica de baix grau”, la qual està darrere de moltes de les complicacions associades a l’obesitat, com una alta mortalitat cardiovascular o l’aparició de diabetis.

El darrer estudi de l’IISPV i el CIBERDEM, identifica per primera vegada al succinat i el seu receptor SUCNR1 com a actors fonamentals en la resolució de la inflamació.

Els investigadors han generat, en un ratolí, macròfags sense el receptor de succinat SUCNR1 que ha provocat un grau més alt d’inflamació en el seu teixit adipós, pitjor tolerància a la glucosa i més resistència a la insulina, les condicions essencials per al desenvolupament de diabetis.

A més, aquests ratolins són més susceptibles de desenvolupar obesitat en resposta a una dieta greixosa.

Els estudis amb pacients han corroborat les observacions trobades en el model animal. Així, quan els macròfags són exposats a succinat, els processos inflamatoris disminueixen en els subjectes sans, però no en pacients obesos.

Això indica que en l’obesitat hi ha un dèficit de resposta per aquest tipus de cèl·lules que impedeix que es resolgui adequadament la inflamació del seu teixit adipós.

Els pacients obesos tenen nivells més elevats de succinat en sang i, per tant, hi presenten més resistència, com passa amb altres hormones com la insulina. El seu teixit adipós es torna insensible als efectes del metabòlit encara que es trobi a nivells elevats.

Recuperar la funció fisiològica del SUCNR1 representa una nova estratègia terapèutica per al tractament de l’obesitat i les seves malalties associades. Suposa “un canvi de paradigma” perquè s’identifica el succinat com un metabòlit clau en la resolució de la inflamació.

La troballa es pot fer extensible a malalties inflamatòries i del sistema immune i se seguirà investigant per estudiar la fisiologia de l’eix succinat-SUCNR1 i les seves implicacions en patologies metabòliques.