Més pressió sobre Assange
La fiscalia de Suècia reobre el cas per violació, tancat fa dos anys, contra el fundador de Wikileaks
Ordena l’arrest d’Assange, pres al Regne Unit
Els EUA també en reclamen l’extradició
A Julian Assange, la retirada del dret d’asil de l’Equador li pot sortir molt cara. L’activista i fundador de Wikileaks, actualment detingut en una presó del Regne Unit, ja va saber aquest diumenge que el govern de Quito té la intenció de donar als Estats Units totes les seves pertinences –entre les quals hi ha milers de documents–, que són encara a l’ambaixada equatoriana a Londres. La mala notícia d’ahir per a Assange va arribar en la roda de premsa de la fiscalia sueca, que va anunciar que reobre la investigació per un suposat delicte de violació contra ell. Aquest cas havia estat tancat fa dos anys davant la impossibilitat de continuar la recerca judicial, a causa de la reclusió de l’activista a la seu diplomàtica equatoriana a Londres.
La fiscal superior adjunta de Suècia, Eva-Marie Persson, va explicar ahir que activaran l’ordre d’arrest europea i una de detenció en absència al país contra el periodista tot justificant-se amb la suposada solidesa de les proves contra ell. Així, la fiscalia sueca considera que, com que Assange ha abandonat l’ambaixada, les circumstàncies han canviat i creu que es pot “continuar amb el cas”. D’altra manera, les acusacions contra ell per violació haurien prescrit l’agost del 2020. De fet, tres dels delictes pels quals Assange va ser investigat a Suècia ja han prescrit. L’11 d’abril passat, la policia britànica va detenir l’activista, que feia set anys que estava refugiat a l’ambaixada en una situació personal cada cop més difícil. L’arrest va ser possible perquè el govern equatorià va decidir retirar-li la immunitat per haver “violat reiteradament les convencions internacionals i els protocols de convivència”.
Des d’aleshores, Julian Assange està reclòs en una presó de màxima seguretat del Regne Unit, on compleix una condemna de 50 setmanes pel trencament de la llibertat condicional el 2012. També està en espera que es resolgui la petició d’extradició presentada pel govern dels Estats Units.
Sospites versemblants
La fiscal Persson va recordar que la investigació sueca no va ser suspesa per falta de proves, sinó per la impossibilitat que prosperés. També va remarcar que els tribunals suecs han conclòs, en diverses ocasions, que les sospites contra l’activista són versemblants.
El 2010 la fiscalia va ordenar l’arrest d’Assange arran de les denúncies –diferents– que dues dones van presentar contra el periodista australià. Una de les denúncies era per violació i l’altra era per assetjament sexual. Els fets suposadament van tenir lloc després d’unes conferències d’Assange al país escandinau. Un mes després, l’activista va ser detingut a Londres i quan la justícia britànica va ordenar-ne l’extradició a Suècia i després d’esgotar els recursos legals, Assange va optar per refugiar-se a l’ambaixada equatoriana per evitar l’extradició a Suècia. D’alguna manera, amb la decisió anunciada ahir per la fiscalia sueca, Assange torna a la casella de sortida del 2012. El procés a Suècia s’ha reactivat just després de la seva nova detenció, quan l’advocada d’una de les denunciants, Elisabeth Massi Fritz, ha demanat la reobertura del cas. Fritz es va mostrar ahir satisfeta amb la decisió de la fiscalia sueca, perquè demostra que “ningú està per sobre de la llei, ni tan sols si es diu Julian Assange”. Ell sempre ha negat les acusacions de les dues dones, al·legant que les relacions sexuals van ser consentides. Assange sosté que l’extradició a Suècia és un pas previ per enviar-lo als Estats Units, on tem ser torturat i mort.
La justícia nord-americana el reclama per les filtracions del portal Wikileaks de quasi mig milió de documents secrets, filtrats a mitjans de comunicació d’arreu del món sobre la guerra de l’Iraq, comunicacions internes de la CIA i del Pentàgon. Els Estats Units l’acusen de conspiració per cometre intromissió informàtica, delicte pel qual podria ser condemnat a cinc anys de presó. “No és possible predir el resultat del procés, però considero que es pot fer una investigació preliminar en paral·lel al cas al Regne Unit”, ha assenyalat Persson. A més, creu necessari fer un altre interrogatori, encara que estaria disposada a fer-lo per videoconferència.
LES FRASES
“Li permetrà netejar el seu nom”
L’editor en cap del portal Wikileaks, Kristinn Hrafnsson, va dir ahir que la reobertura del cas suec per violació permetrà a Julian Assange “netejar el seu nom”. També va assegurar que és “fals” que el periodista hagués eludit ser interrogat per les autoritats sueques: “Sempre va estar disposat a respondre a qualsevol pregunta i es va oferir, durant sis anys, a fer-ho en nombroses ocasions.” Wikileaks assegura que des de la detenció d’Assange el mes passat, el govern suec ha rebut molta pressió per reobrir el cas.
D’altra banda, la defensa d’Assange a la capital de l’Equador ha anunciat que acudirà a la fiscalia general de l’Estat per presentar una impugnació a la decisió de confiscar les pertinences del fundador de Wikileaks, que són encara a l’ambaixada de Londres. L’escorcoll de l’habitació ara precintada es preveu fer dilluns vinent, i podria contenir uns 90.000 documents. La confiscació ha estat demanada pels Estats Units.