Societat

Caminar entre l’olor dels pins

Entre Llafranc i Begur descobrirem els espectaculars i bellíssims paisatges de la Costa Brava, un espai que Pla estimava

Proposem una jornada altament cultural i satisfactòria que ens portarà al centre de l’Empordanet, on descobrirem els espectaculars i bellíssims paisatges de la Costa Brava, un espai que Pla estimava, i també són un suggeriment per a tots aquells que vulguin caminar entre l’olor dels pins en uns paratges on les cales i les calanques retallen el blau amb una intensitat notable. Començarem el nostre camí a Llafranc, allà on es creuen els camins de ronda que venen de Calella i el cap Roig, i ens portaran primer al mirador de Sant Sebastià de la Guarda, per després continuar cap a la cala Pedrosa i Tamariu. És un camí inicialment senzill que es va complicant pujant a Sant Sebastià de la Guarda, el far ja habitat pels ibers, que ens marca el camí fins a cala Pedrosa. A l’ombra de la torre, a la dreta, hi ha un sender marcat que acaba al salt de Romaboira, un penya-segat que arriba fins al mar i que impacta per la seva altura (187 m), d’una potència mineral i salvatge, que és una mena d’entremès per a una mena de parc temàtic integrat per la torre, l’ermita i el poblat ibèric de Sant Sebastià i l’oratori amb una imatge de Sant Baldiri que marca l’inici del sender direcció a Tamariu, on, per arribar-hi, s’han de superar trams durs i un pèl complicats. Des d’allà, pujant cap al nord ens trobarem les cales d’Aigua Dolça i Aigua Xelida, la cala d’en Gotes i, una mica més al nord, pel camí de ronda, unes formacions rocoses tricolor, salmó, gris i negre verdós, són ses Negres, la punta des Banc i finalment s’arriba a la cala Llarga, i després de la cala Marquesa ens trobarem amb Aiguablava, que és la primera platja de sorra del sud de Begur, un municipi que conté noms com ara platja Fonda, sa Tuna, cala de ses Vaques i Aiguafreda.

Reserva marina

Creada el 1993, la reserva marina de ses Negres és un tram protegit de la costa de Begur que es comprèn entre el cap Negre i el Pa de Pessic. Es buscava reduir l’impacte de la pressió humana sobre els ecosistemes i la biodiversitat marina especialment amb l’arribada massiva del turisme. Actualment és una de les zones més riques en fauna i flora de la costa i serveix als científics per fer estudis sobre els ecosistemes marins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

OLOT

Finalitzen els treballs de renovació de les instal·lacions del Parc Nou

OLOT
societat

Fiscalia demana quatre anys de presó per Rosa Peral i tres anys i mig pel seu pare pel cas d’alçament de bens

Tarragona
societat

Expedienten una setantena de pisos turístics il·legals vinculats a màfies o xarxes organitzades a Barcelona

Barcelona
FIGUERES

L’Ajuntament intenta desencallar la reforma de la Sala Edison

FIGUERES
societat

Riner estrena Apiària, un nou museu dedicat a les abelles

Riner
Medi Ambient

L’Ametlla i la Generalitat, enfrontats per un Pla Director Urbanístic

L’Ametlla de Mar
Societat

Ordenen el desallotjament d’un pàrquing de Reus per risc “imminent” de col·lapse

Reus
societat

Trenta famílies formaran part de la comunitat energètica del Museu Darder

banyoles
economia

El sistema per reduir les males olors de la planta de biometà de la Galera estarà plenament operatiu en dos o tres mesos

La Galera