Societat

Caminar entre l’olor dels pins

Entre Llafranc i Begur descobrirem els espectaculars i bellíssims paisatges de la Costa Brava, un espai que Pla estimava

Proposem una jornada altament cultural i satisfactòria que ens portarà al centre de l’Empordanet, on descobrirem els espectaculars i bellíssims paisatges de la Costa Brava, un espai que Pla estimava, i també són un suggeriment per a tots aquells que vulguin caminar entre l’olor dels pins en uns paratges on les cales i les calanques retallen el blau amb una intensitat notable. Començarem el nostre camí a Llafranc, allà on es creuen els camins de ronda que venen de Calella i el cap Roig, i ens portaran primer al mirador de Sant Sebastià de la Guarda, per després continuar cap a la cala Pedrosa i Tamariu. És un camí inicialment senzill que es va complicant pujant a Sant Sebastià de la Guarda, el far ja habitat pels ibers, que ens marca el camí fins a cala Pedrosa. A l’ombra de la torre, a la dreta, hi ha un sender marcat que acaba al salt de Romaboira, un penya-segat que arriba fins al mar i que impacta per la seva altura (187 m), d’una potència mineral i salvatge, que és una mena d’entremès per a una mena de parc temàtic integrat per la torre, l’ermita i el poblat ibèric de Sant Sebastià i l’oratori amb una imatge de Sant Baldiri que marca l’inici del sender direcció a Tamariu, on, per arribar-hi, s’han de superar trams durs i un pèl complicats. Des d’allà, pujant cap al nord ens trobarem les cales d’Aigua Dolça i Aigua Xelida, la cala d’en Gotes i, una mica més al nord, pel camí de ronda, unes formacions rocoses tricolor, salmó, gris i negre verdós, són ses Negres, la punta des Banc i finalment s’arriba a la cala Llarga, i després de la cala Marquesa ens trobarem amb Aiguablava, que és la primera platja de sorra del sud de Begur, un municipi que conté noms com ara platja Fonda, sa Tuna, cala de ses Vaques i Aiguafreda.

Reserva marina

Creada el 1993, la reserva marina de ses Negres és un tram protegit de la costa de Begur que es comprèn entre el cap Negre i el Pa de Pessic. Es buscava reduir l’impacte de la pressió humana sobre els ecosistemes i la biodiversitat marina especialment amb l’arribada massiva del turisme. Actualment és una de les zones més riques en fauna i flora de la costa i serveix als científics per fer estudis sobre els ecosistemes marins.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Regeneren la platja del Far de Vilanova amb sorra de draga en plena campanya estival

Vilanova i la Geltrú
ciència

El primer nanosatèl·lit català acaba la missió de 3 anys i es desintegra

barcelona

Instal·len una unitat mòbil per mesurar contaminants atmosfèrics a l’exterior del pavelló de Fontajau

GIRONA
infraestructures i serveis

El volum de mercaderies al port de Palamós baixa un 27% durant el 2023

palamós

Figueres repartirà ampolles d’aigua al bus urbà per fer front a l’onada de calor

FIGUERES
judicial

Desestimen la querella per abusos contra un policia infiltrat en moviments socials a Barcelona

barcelona

Recullen del fons marí 200 Kg de deixalles dels focs d’artifici en la neteja amb submarinistes

BLANES

L’escola bressol La Balca de Banyoles amplia a 107 les places

banyoles
Societat

Només un 27% dels municipis han fet el cens sobre l’amiant, segons el Síndic de Greuges

Barcelona