“Voldríem recuperar els recursos perduts de la taxa”

El que intuïm és que segurament ens veurem amb paràmetres similars als de l’any passat; no tindrem grans variacions en el nombre d’arribades, però potser incrementarem els ingressos, que és una situació que també es va produir el 2018. No veiem gaires núvols negres, tot i que sí que fixem l’atenció en un mercat tan important com el britànic, que és el segon mercat internacional en volum d’arribades i el tercer en ingressos, per l’afectació amb el Brexit. Això ens està portant a fer-ne un seguiment específic i també a elevar la intensitat en temes de promoció en aquest mercat.

Se n’ha parlat molt darrerament, però des del nostre punt de vista, no, no caldria. El que ens agradaria seria recuperar els recursos que vam perdre fa dos anys, quan vam començar a transferir el 50% en lloc del 30%. Això va debilitar molt la nostra capacitat d’actuar i aquesta és una situació que pensem que tampoc ajuda l’entorn local. Un podria dir: “Com pot ser que, si estem donant 20 punts més a l’àmbit local, diguis que això no hi ajuda?” Bé, perquè el sistema de recaptació, per la mateixa activitat, que queda molt concentrada en uns llocs i no en uns altres, fa que molt pocs actors recullin bona part de l’import. Per tant, si quinze municipis de Catalunya recullen el 79% dels ingressos i reben el 79% dels ingressos, la nostra capacitat d’actuar sobre els altres, que són més petits però que són la immensa majoria, queda debilitada. És una situació que ens agradaria revertir en algun moment, però avui l’aritmètica parlamentària no ho permet.

És clar que anem incrementant el nostre nivell de sensibilitat envers qualsevol aspecte de caràcter mediambiental, també envers la sostenibilitat en el sector turístic. De fet, és un dels grans reptes que afrontem com a sector i també és veritat que en algunes companyies es comencen a veure pautes de comportament que són millors que les existents. Fins i tot les mateixes infraestructures, és a dir, els nous vaixells que es produeixen, comencen a tenir també sistemes que permeten un volum d’emissions francament menor. Com a societat, afrontem el tema de la sostenibilitat d’una manera global. A vegades ho banalitzem, perquè fem servir molt el concepte i després les actuacions no són les que haurien de ser. El fet és que l’activitat dels vaixells de creuer ha crescut aquest 2018 a Barcelona: s’ha situat al voltant d’un 18% per sobre del que hi havia hagut el 2017, i també és veritat que ens agrada que es distribueixi millor l’activitat, cosa que també ajudaria. És a dir, hi ha menys activitat en la part central de l’any, a l’estiu, i per contra, cap a l’octubre, l’activitat va créixer per damunt de la mitjana. La solució només pot ser aquesta: que anem trobant sistemes cada vegada més eficients pel que fa a l’ús de l’energia i que les infraestructures que es vagin generant –en aquest cas, els vaixells– tinguin volums d’emissions diferents.

No és un element que competeixi directament a la meva direcció general des d’aquest punt de vista.

Depèn d’on.

Segurament també depèn de quines zones. El que no podem fer és mirar-nos el país com si fos homogeni. La realitat és molt plural, ho és en tot, però també en el sector turístic. Si a un municipi de l’interior del país, per exemple a la Garrotxa, li va bé créixer en aquesta oferta perquè no tindrà cap altre sistema per acollir visitants, això no serà un inconvenient. Si a la ciutat de Barcelona ja hi ha un volum més que suficient i pot generar en algun cas afectacions en altres àmbits, com ara en les polítiques d’habitatge, és clar que s’han d’aplicar mesures. Per tant, entenem que aquestes situacions requereixen aproximacions més quirúrgiques i que als ens locals hi ha mecanismes des de la política urbanística que els permeten actuar per mirar de regular l’evolució de l’oferta i, si cal, en algun lloc també contenir-la.