Triple homenatge bianyenc

Ser generós, ser bona persona, és una inversió a curt termini, a nivell personal, i moltes vegades a mitjà i llarg termini, quan es transcendeix aquest àmbit. És el cas de la veïna de Sant Salvador de Bianya Rosa Ventolà, que, des que és morta, rep cada vigília de Sant Joan la visita al cementiri d’aquest petit nucli de la Vall de Bianya d’un grup de maresmencs i una delegació del seu Ajuntament. De fet, homenatjant la Rosa s’evita que caigui en l’oblit una història d’un alt contingut humà, que no passarà als llibres d’història. És un homenatge a un altre homenatge. I és que la Rosa va continuar la tradició d’un altre veí de Sant Salvador que, aprofitant que la comitiva de la comissió organitzadora de la Flama del Canigó d’Arenys de Mar –la primera del país que va obtenir permís per encendre una foguera al dalt d’aquest cim emblemàtic del Pirineu– passava pel poble, encenia un ciri per dur-lo al cementiri i recordar així el seu fill mort. La comitiva del Maresme, bàsicament integrada per persones vinculades a l’excursionisme, va fer el primer recorregut l’any 1984.

La Rosa va agafar el relleu d’aquest homenatge quan va morir l’home. A més, esperava els de la Flama del Canigó sota la figuera monumental del davant de l’antic hostal amb galetes i beure per agrair-los que li duguessin la flama i perquè reposessin forces. Quan la dona va morir, la comissió organitzadora de la Flama del Canigó d’Arenys de Mar va continuar i, de fet, continua encara parant a Sant Salvador de Bianya per anar fins al cementiri a deixar-hi encesa la Flama del Canigó. Des de fa uns quants anys, a més, s’hi afegeixen els fills de la Rosa, que viuen a Girona; una representació de l’Ajuntament de la Vall de Bianya, amb l’alcalde al capdavant, i representants d’altres ajuntaments del Maresme i del grup organitzador, entre els quals destaca Xesca Vila, la verdadera ànima d’aquest sentit homenatge. La Rosa, doncs, té vida per anys.