Emprenedors socials
Tornar a caminar
firma ·
ABLE Human Motion desenvolupa exoesquelets robòtics per augmentar la mobilitat de les persones amb paràlisi a les cames
L’objectiu dels emprenedors és utilitzar la tecnologia per millorar la qualitat de vida dels pacients d’ictus o lesions medul·lars
Un portal nord-americà l’ha distingit com una de les 20 millors ‘start-ups’ de dispositius mèdics
Alfons Carnicero és enginyer industrial i, durant els primers anys de carrera, es va centrar a estudiar com podia millorar el rendiment esportiu en disciplines com ara el salt de llargada i el bàsquet. Va ser després que el seu pare tingués dos ictus que el seu interès vital i professional va donar un tomb: va decidir millorar la qualitat de vida de persones que havien viscut el mateix que el seu pare. Va estudiar llavors un màster en enginyeria biomèdica i aquest nou camí el va portar a crear l’any passat l’empresa ABLE Human Motion, que desenvolupa exoesquelets robòtics per millorar la mobilitat de les persones amb paràlisi a les extremitats inferiors.
Un exoesquelet robòtic és una estructura que es col·loca sobre les cames d’una persona que no es pot moure sola i l’ajuda a posar-se dempeus i caminar, gràcies a uns motors elèctrics que actuen com a músculs artificials. El prototip actual ha estat dissenyat per a persones amb lesions medul·lars per sota la vèrtebra toràcica T10 que preserven una mica de capacitat de flexió de maluc, però no de genoll ni turmell. El projecte ha estat guanyador dels programes d’acceleració Craash Barcelona de Biocat i Richi Entrepreneurs a Boston, ha estat finalista en els premis Emprenedor XXI de CaixaBank i el portal nord-americà MedTechDaily l’acaba de distingir com una de les 20 start-ups de dispositius mèdics “que tothom hauria de conèixer”.
Les primeres passes
ABLE Human Motion és una spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El 2013, va sorgir en l’àmbit universitari la idea de desenvolupar exoesquelets dirigits a persones que tenien una mica de mobilitat al maluc. Amb ajuda, aquests pacients podien arribar a caminar, però a la pràctica no ho podien fer perquè els dispositius existents només es troben en hospitals especialitzats (pesen més de 20 quilos i valen uns 100.000 euros). Estudiants i professors de les universitats de la Corunya i Extremadura i, a Barcelona, de la UPC, van estar fent recerca i, amb les idees obtingudes, l’equip de la UPC liderat per Josep Maria Font, director del laboratori d’enginyeria biomecànica, va decidir participar en el programa CaixaImpulse per saber si els prototips creats podien arribar a ser comercialitzats. Van rebre 70.000 euros i el suport necessari –mentors, assessorament...– per determinar si el negoci era viable. “Vam fer més de 100 entrevistes a metges, pacients i fisioterapeutes, i vam veure que hi havia una necessitat mèdica no coberta amb un mercat rellevant que el nostre producte solucionava”, explica Alfons Carnicero. És llavors quan ell i el professor Font van decidir incloure en el projecte el tercer soci, Àlex García, i crear l’empresa.
A diferència dels exoesquelets actuals, inabastables per a la majoria de butxaques i massa pesants per portar-los moltes hores, els que estan desenvolupant a ABLE són lleugers (7 quilos) i assequibles. “La idea és comercialitzar primer els dispositius per a hospitals a 20.000 euros, però quan arribin els d’ús domèstic, per a particulars, el preu ha d’haver baixat als 10.000 i fins i tot s’han de poder llogar, perquè hi ha pacients d’ictus que es rehabiliten al cap d’un temps”, avança el cofundador de l’empresa. L’objectiu final, reivindica, és “democratitzar la tecnologia dels exoesquelets per millorar la qualitat de vida dels pacients d’ictus i lesions medul·lars”. Com reflexiona Carnicero, en la majoria d’hospitals no disposen d’aquests aparells, i en centres de referència, com l’institut Guttmann, només n’hi ha un, “així que, amb una mica de sort, els pacients el poden portar unes hores un dia a la setmana, però després a casa ja no podran tornar a caminar mai més”. Les persones que preserven cert moviment al maluc però no per sota representen el 30% del total de lesionats medul·lars.
“Ens apassiona millorar la qualitat de vida de les persones a través de la tecnologia”, reivindiquen els emprenedors d’ABLE Human Motion. Com recorda el CEO de l’empresa, “la tecnologia que utilitzem en el dia a dia avança a un ritme exponencial i portem a sobre smartphones que són més potents que ordinadors i fan millors fotos que moltes càmeres, però no es posen suficients esforços a crear tecnologia que millori la qualitat de vida de col·lectius més minoritaris”. El 2021, ABLE Human Motion començarà a vendre els primers dispositius i espera començar a tenir números verds el 2023, quan arribin els exoesquelets per portar a casa. Primer s’hauran de fer servir en entorns controlats, però l’objectiu és fer prou recerca i desenvolupament perquè els afectats els puguin arribar a portar també per caminar pel carrer. Per treure al mercat les primeres unitats, la firma necessita 3,5 milions d’euros. Ha obtingut ajudes públiques i també ha tancat ja una ronda de finançament de 700.000 euros. Entre els petits inversors family and friends, hi ha el pare de Carnicero, que és “qui més creu en el projecte”.