Galetes amb valor afegit

El Lluís és un treballador de l’obrador El Rosal que tenia dificultats per enrotllar neules. Les arrugava i les havia de deixar a les safates, descartades. Els seus companys se les menjaven i, ben aviat, els Lluïsos, com en van començar a dir, es van fer famosos també al restaurant del costat d’aquest taller de Tàrrega. Tothom en volia. “Eren galetes lletges, però boníssimes, així que una botiga de Lleida em va demanar de vendre-les i així va començar tot”, explica Núria Cendoya, gerent del grup juntament amb Mònica Viladot. Van rebatejar el producte amb el nom d’“arrugats” i avui representen el 70% de la fabricació d’El Rosal. L’obrador dona feina a persones amb discapacitat o malalties mentals i altres col·lectius vulnerables. El Lluís és sordmut i tenia poca habilitat amb les mans, però va demostrar el que Cendoya repeteix en les nombroses xerrades que fa a les escoles: “No s’ha de mirar el que no poden fer les persones amb altres capacitats, sinó totes les coses que poden fer.”

L’obrador El Rosal va ser fundat l’any 1920 per Josep Serra. Quan el seu fill es va jubilar, el 2001, es va posar en contacte amb l’Associació Alba, a la qual va proposar continuar amb el petit negoci familiar. L’entitat treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o malalties mentals de l’Urgell i la Segarra, i la inclusió laboral és un dels eixos principals de la seva feina, així que van acceptar. Serra els va ensenyar l’ofici, els va passar la fórmula centenària de les seves galetes i ells van començar a treballar a les instal·lacions de l’associació, on van muntar un obrador. Actualment, tenen vuit treballadors, que, ajudats per un monitor, fabriquen 16.000 quilos de galetes a l’any, entre neules, “arrugats”, “ventalls”, “teules”, “tulipes”, “teules” i “cubanitos”. Per Nadal, quan la feina es multiplica, l’equip s’amplia fins als 22 empleats.

Fa ja sis anys, El Rosal va ser una de les cent companyies de tot l’Estat escollides per formar part del projecte Momentum, impulsat per Esade i el BBVA per ajudar empreses socials a créixer i ser rendibles. D’entre les quals, el programa va ajudar a finançar les cinc que tenien més projecció de futur. La firma, amb seu a Tàrrega, va ser seleccionada. Per aconseguir quadrar números, l’obrador necessitava maquinària nova i traslladar-se a un espai de l’associació amb més superfície. “Ens calien 200.000 euros –explica Cendoya– i al final vam decidir no anar a la banca, sinó fer un Verkami i oferir títols participatius.” Ho van aconseguir. A 500 euros per títol i un interès del 2%, van engrescar prou gent per tenir els diners suficients per tirar endavant el pla d’expansió. “Són gent que prefereix tenir els diners aquí que al banc, perquè sap que així està donant suport a un projecte social”, relata.

Amb el coixí del Verkami, els fabricants d’“arrugats” també han impulsat l’àrea de comercialització. Des del 2016 tenen un packaging nou, “més modern i fresc”. Com que volen competir en qualitat i sabor amb qualsevol altre fabricant, el grup va debatre si posava en relleu la seva feina a favor de la inclusió laboral o deixava que les galetes parlessin per si mateixes. Finalment van decidir explicar en l’embolcall qui fa les neules i els “ventalls” per “dignificar la feina d’aquests col·lectius”.