La revolució de la tendresa
Es refereix al col·lapse que poden sentir els agents socials pels esforços que suposa refer-se d’una crisi com la viscuda
La creença que les conseqüències més evidents de la crisi han minvat ha fet relaxar una part de la societat pel que fa al compromís amb les persones més vulnerables. Els donatius, les altes i la fidelitat a entitats com Càritas marquen una tendència a la baixa que obliga a replantejar l’abast d’algunes de les iniciatives socials posades en marxa. Aquesta creença, fomentada per les dades macroeconòmiques, oblida noves problemàtiques com la manca d’habitatge, que ja és el primer factor d’exclusió social per damunt de l’atur, segons l’estudi Foessa Catalunya. El desplegament d’accions que es va fer durant el període més dur de la crisi inclou també altres aspectes menys coneguts, com l’acompanyament escolar o les respostes contra l’exclusió i l’aïllament de les persones que es queden sense xarxa social. Aquestes accions permeten atendre aquest any a la diòcesi de Girona més de 20.000 persones. L’estructura econòmica i humana que ho fa possible depèn del compromís de la societat i de no oblidar les causes i les conseqüències del període de crisi que ens ha tocat viure.
A la assemblea general de Càritas d’arreu de l’Estat, celebrada el 28 i 29 de juny a Madrid, va sorgir l’expressió “fatiga de la compassió” per referir-se al col·lapse que poden sentir els agents socials pels esforços que suposa refer-se d’una crisi. Càritas vol traslladar de nou un missatge de compromís de revinculació amb la comunitat i la societat que ens envolta, per construir consensos dins d’un mosaic social de persones iguals i diverses, capaces de pensar en comú alternatives justes i solidàries que facin la nostra societat lliure i democràtica.
Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola, va referir-se a la “revolució de la tendresa” per fer front a la fatiga. Va animar-nos “a ser més valents pels que més pateixen, perquè hi ha moltes persones que esperen molt de nosaltres, de la nostra capacitat de diàleg, d’humilitat, de posar-nos en el lloc de l’altre, sigui qui sigui i a fer-ho amb tendresa i escolta”.