L’AECC, sobre els germans de nens amb càncer: “Acaben sent els actors secundaris de la pel·lícula de la seva vida”
L’organització celebra aquests dies la 15ena edició de les colònies emocionals per a germans d’infants que pateixen aquesta malaltia
Quan un infant pateix càncer tota la família es veu obligada a bolcar-se amb el petit per ajudar-lo a superar la malaltia. Tot i que es tracta d’una reacció completament natural i justificada, sovint acaba repercutint en l’estabilitat emocional dels seu germà o germana. “Aquests nens sempre es converteixen en els actors secundaris de la pel·lícula de la seva vida”, assegura Teresa López, coordinadora de Programes i Serveis de l’Associació Espanyola Contra el Càncer, que explica que els petits també acaben patint, poden fer regressions o tenir dificultats per expressar el que senten. Amb l’objectiu d’ajudar aquests infants, l’AECC organitza des de fa quinze anys unes colònies emocionals adreçades a aquest col·lectiu. Tot plegat per dotar-los d’eines per gestionar aquests sentiments i convertir-los per una setmana en protagonistes.
Un total de 25 nens i nenes d’entre set i quinze anys participen aquests dies en les colònies que l’AECC organitza al recinte de Mas Badó de a Sant Quirze Safaja. Tots ells tenen una cosa en comú: són germans d’infants que pateixen o han patit càncer. “Tots estan passant o han passat pel mateix, es crea un vincle perquè fan referència a la seva situació i s’ajuden els uns als altres”, comenta Teresa López, coordinadora de Programes i Serveis de l’AECC a Barcelona.
López explica que aquesta és la quinzena edició del programa i indica que l’entitat va decidir començar a celebrar aquesta mena de trobades per ajudar a aquests nens i nenes que des del seu punt de vista “són els actors secundaris de la pel·lícula de la seva vida”. La responsable de l’AECC afirma que quan una família rep la notícia que un dels seus fills està malalt, la reacció natural i lògica és “bolcar-se” amb ell per ajudar-lo a curar-se.
“El germà o la germana queda en un segon terme, és inevitable”, apunta. Així, indica que aquesta tendència fa que els petits també acabin patint les conseqüències de la malaltia. “La dinàmica familiar canvia, passen més temps amb els avis, amb els tiets i els afecta”, explica. A més, assegura que si no es fa una “gestió sana” de la situació, normalitzant la malaltia en la mesura del possible, aquests infants poden desenvolupar problemes emocionals. “A vegades la manca d’informació els genera incertesa, por i alguns fan regressions a l’escola”, detalla.
Colònies emocionals
En aquest sentit assenyala que les colònies de l’AECC van més enllà del caràcter lúdic i ofereixen als seus participants un taller de les emocions diari que esdevé l’eix transversal de l’experiència. “Amb diferents exercicis adequats a cada edat els ajudem a identificar quines són les emocions i els comportaments relacionats i els donem eines per gestionar-los”, comenta.
Per fer-ho, a més dels monitors que duen a terme tasques més lúdiques, l’AECC incorpora a l’equip dues psicòlogues que a banda de desenvolupar aquests tallers també acompanyen els petits en la resta d’activitats. “Els fan un seguiment i detecten possibles dificultats que després es poden treballar a les sessions o que es poden traslladar a les famílies per, en cas que sigui necessari afrontar amb ajuda de professionals”.
La Marisa García, mare del Pol i el Dídac, de tretze i onze anys, explica que al seu fill gran van diagnosticar-li leucèmia l’any 2012, quan el seu germà només tenia dos anys. Tot i que actualment el nen està completament recuperat, reconeix que encara el tracta de forma diferent. “Et preocupes més, quan li fa mal el cap corres a l’hospital, una cosa que amb l’altre no ens passa”, comenta García, que reconeix que “és com si fos el segon sempre”. Així mateix, adverteix que encara que els pares intentin evitar aquesta mena de comportaments “ell n’és conscient i també pateix”.
García assegura que aquest va ser un dels motius que va dur-la a apuntar el Dídac a les colònies de l’AECC ara fa tres anys. “Tothom que hi va ha passat pel mateix, allà ell no és diferent a la resta i treballen molt les emocions i això es nota quan torna a casa, el veiem més madur i més tranquil”, assegura.
En aquest mateix sentit s’expressa el Dídac, que explica que prefereix les colònies de l’AECC a les de l’escola: “Tots els nens i nenes que hi van són com jo, saben el que és tenir un germà o una germana malalt”.
A banda de les colònies per a germans de nens amb càncer, l’AECC també organitza aquests dies les que estan adreçades a infants malalts o que al llarg de la seva curta vida han patit aquesta patologia. “Les fem coincidir perquè així els pares poden tenir temps per ells i descansar de la pressió que suposa tenir un fill malalt”, comenta la responsable de l’AECC.
El Pol Urbano, germà del Dídac, participa en aquesta sortida des de fa prop de sis anys. “Quan hi vaig em sento més a gust que mai perquè tots els nens que hi ha han passat pel mateix que jo i no es sorprenen quan els ho explico”, reconeix.
