Avalada la resistència pacífica contra la policia l’1-O
L’Audiència de Barcelona desestima un recurs policial i retreu al cos que usés la força sense esgotar el diàleg
Per absoluta unanimitat, els 5 magistrats de la secció tercera de l’Audiència de Barcelona han rebutjat imputar els votants que es van concentrar al col·legi Pau Claris de Barcelona l’1-O, en concloure que no volien denigrar el principi d’autoritat sinó exercir “resistència civil no violenta”, i ha retret a la policia que fes servir la força sense esgotar la via del diàleg i sense avisar. L’Audiència, doncs, rebutja un recurs del Sindicat Professional de Policia, al qual es va adherir l’Advocacia de l’Estat i parcialment la fiscalia, que pretenia imputar votants de l’1-O perquè van fer resistència passiva per impedir l’accés de la policia a aquell institut on s’estava fent la votació del referèndum.
Infringir els protocols
En el seu escrit, l’Audiència assegura que la policia “va infringir” els seus protocols, ja que no va esgotar els mitjans no violents per persuadir els concentrats malgrat que tenia l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de “no alterar la convivència pacífica”, ja que s’esperava que acudissin als centres electorals famílies, ancians i nens “en un context molt allunyat” del que legitima l’ús de la força.
La sala avala la decisió del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona de no imputar aquests votants, emparat en el “context sociopolític” en què es va celebrar l’1-O, ja que, segons diu el text, els ciutadans van acudir als col·legis “sota la cobertura de l’exercici de drets fonamentals als quals van apel·lar les autoritats governatives autonòmiques per legitimar la crida col·lectiva a la participació política”.
L’Audiència de Barcelona entén que l’objectiu dels mobilitzats l’1-O “no era el de denigrar el principi d’autoritat que ostentaven els agents de policia, sinó el de posar en marxa, com a eina politicosocial, un moviment de desobediència o resistència civil no violenta que impactés en l’opinió pública, a la recerca d’un canvi sociopolític que facilités la defensa dels fins independentistes provocant a la fi un canvi de l’actual legalitat”.
