«Víctimes» del mercat comú europeu
Extreballadors duaners reclamen celeritat a l'Estat per cobrar la jubilació que tindrien si haguessin mantingut la feina
Centenars de treballadors d'agències de duanes de la Jonquera, Portbou, Puigcerdà i Palamós van quedar sense feina l'any 1993 amb la desaparició de les fronteres i l'entrada en vigor del mercat comú a la Unió Europea. Alguns van continuar treballant en aquest sector pel seu compte, i d'altres van muntar petits negocis o es van reciclar en altres sectors, però segons expliquen els afectats, en la majoria dels casos el canvi els va suposar un nivell d'ingressos molt inferior al que tenien.
Aquesta situació ha provocat que gran part dels treballadors d'aquell moment hagin acabat tenint jubilacions molt més baixes de les que haurien percebut si haguessin continuat treballant a les duanes. Ara, després de disset anys, aquests extreballadors es mobilitzen per aconseguir cobrar aquesta diferència. Segons expliquen els afectats, l'Estat ja ha reconegut aquest dret als treballadors de les agències de duanes, però el problema és que la tramitació de les peticions que s'han presentant s'està allargant.
Un conveni especial
La normativa que regula aquesta qüestió és la llei 40/2007 de mesures en matèria de seguretat social, que preveu que «els treballadors d'agències de duanes afectats per l'entrada en vigor del règim de Mercat Únic Europeu podran incorporar-se a un conveni especial amb la Seguretat Social, amb l'objectiu de tenir garantit que quan arribin a l'edat oficial de jubilació als 65 anys tinguin dret a una pensió equivalent a la que haurien percebut si haguessin continuat actius». El problema és, segons ha explicat el col·lectiu d'afectats, que fins a l'octubre del 2009 el Ministeri de Treball i Immigració no va aprovar el decret que desenvolupava aquesta normativa i, segons diuen, després de diverses queixes al defensor del poble espanyol, al síndic de greuges i al defensor del poble europeu.
Ara que el decret ja està en vigor, els extreballadors es queixen que la Seguretat Social ha deixat aparcades les sol·licituds per poder cobrar aquestes retribucions que preveu la llei i després de mig any no ha respost a cap afectat. A més, consideren que la normativa exclou bona part dels empleats, com ara els que es van prejubilar, els que van deixar de treballar mesos abans del 1993 o els transitaris, treballadors que formaven part de la mateixa empresa però que constaven com si fossin de companyies diferents. En una reunió celebrada a la Jonquera, a la qual van assistir un centenar de persones, es va acordar crear una comissió que treballi per fer pressió en aquest sentit i defensar els interessos del col·lectiu. Per això es contractarà un advocat laboralista perquè hi treballi.
Espavilar-se després de les duanes
Joan Farré, de Portbou, era gerent d'una empresa de la duana quan van arribar els expedients de regulació del 1993. Explica que al seu poble, quan era jove, ser treballador de la duana era molt buscat, perquè era una feina amb què estaves molt ben considerat i amb un bon sou. En l'època dels acomiadaments tenia 50 anys, i fins arribar a la jubilació va decidir muntar una botiga d'articles de tot a cent, un negoci que va combinar amb feines de duaner a Barcelona i Madrid. Es va decidir a prejubilar-se amb seixanta-un anys, i per aquest motiu l'Estat li havia dit que no podria beneficiar-se dels drets que preveu el decret del 2009. Finalment, però, després de moltes queixes, li han reconegut les aspiracions.
Mariano Llorente va arribar a la Jonquera provinent de Guadalajara amb setze anys. El 1984 va crear la seva pròpia empresa, amb deu treballadors. Amb l'entrada al mercat comú, va haver de fer-se autònom i continuar treballant diversificant el negoci. Assegura que la diferència de jubilació que li quedarà serà molt gran, i per això vol veure si li sortirà a compte demanar acollir-se a aquest decret.
També Josep Peiris, alt-empordanès, que treballava a les agències de duanes i que el 1993, amb la regulació d'ocupació, era gerent d'una empresa. Com en Mariano, en Josep també va optar per continuar treballant com a autònom en aquest mateix sector. «Els que treballem en això no sabem fer res més», assegura.
Tots tres formen part de la comissió de seguiment que lluita per aconseguir unes jubilacions millors, i coincideixen que en aquell moment hi havia molta gent que no es creia que tants treballadors acabarien al carrer, i lamenten que potser no van pressionar prou. «Ens dedicàvem a treballar i no ens en vam preocupar prou», expliquen. En aquest moment, estan molestos per la incertesa. Tot i que saben que si cobren més de jubilació també hauran de pagar el que han deixat d'aportar a la Seguretat Social, defensen que tenen dret a demanar-ho, perquè els acomiadaments van ser «una decisió política de la qual no tenim cap culpa», afirmen.
Només va quedar un 20% dels empleats
Prop d'un miler de persones treballaven abans de l'entrada al mercat comú l'any 1993 com a agents duaners o treballadors d'agències duaneres a les comarques gironines, comptant els passos fronterers de la Jonquera, Portbou i Puigcerdà, i els empleats que també hi havia a Vilamalla i Palamós. Segons dades que es van fer públiques en aquell moment, més del 80% d'aquests empleats van quedar sense feina. Aquesta situació va provocar les protestes dels duaners, que van protagonitzar durant bona part de l'any 1992 diverses assemblees, mobilitzacions i vagues per protestar contra els acomiadaments que suposava l'entrada al mercat comú. De fet, les protestes es van fer en l'àmbit estatal arran de l'entrada en vigor del mercat comú i, per tant, de l'obertura de les fronteres a la circulació de mercaderies provinents dels països signants del tractat.
La Jonquera és el municipi de les comarques gironines on aquest canvi va tenir més afectació, ja que també era el punt on treballaven més empleats de les agències duaneres. A partir d'aquell moment l'afectació va ser a tot l'Alt Empordà, ja que hi havia treballadors de diversos municipis alt-empordanesos que treballaven a la Jonquera i, en nombre més reduït, també a Portbou.
Segons expliquen els extreballadors, en aquell moment tothom es va espavilar com va poder, i els afectats no van ser només els treballadors duaners, sinó que també hi havia molta gent que tenia negocis que en va resultar afectada, ja que els duaners eren un col·lectiu de treballadors amb un poder adquisitiu molt elevat que tenien possibilitats de comprar productes de consum. Del fet que aquests centenars de persones haguessin quedat sense feina, aquests negocis, per tant, també se'n van ressentir.
De les vuitanta agències de duanes que els extreballadors calculen que hi havia abans del 1993, en l'actualitat només en queden divuit, que a més tenen la dificultat que els comporten les diverses incorporacions de més estats a la Unió Europea.