L’‘Open Arms’ no es rendeix
El vaixell català torna a salvar vides al mar tot i les amenaces d’Itàlia i Espanya
Té tots els ports tancats i navega amb més de 120 immigrants a bord, víctimes de tortures, esclavatge i violacions a Líbia
El vaixell Open Arms, fins fa poc retingut al port de Barcelona, ha tornat al Mediterrani a salvar vides, i en du a bord 121 rescatades en dues operacions. Pràcticament la totalitat de persones salvades han estat torturades, esclavitzades o violades a Líbia.
Aquest és el cas d’una de les tres dones –dues en avançat estat de gestació– que dissabte a la matinada la guàrdia de costes italiana va evacuar. A la Marie, que està de vuit mesos i mig, la van violar i van matar el seu marit davant d’ella. Tot això, al centre de detenció libi on el govern italià –amb la complicitat de la Unió Europea– pretén que les ONG la retornin. Segons la llei internacional, els nàufrags rescatats han de ser duts al port segur més proper. En aquest cas, seria Malta o Itàlia. La jutgessa italiana que va deixar en llibertat Carola Rackete, capitana de la nau de l’ONG Sea Watch, va aclarir per escrit que Líbia, país en guerra, no és port segur.
Amenaces de multa
Open Arms ha demanat tant a Malta com a Itàlia de poder desembarcar els nàufrags, però no se’ls concedeix l’autorització. Després de rebre una notificació que avisa la capitana, l’armador i el propietari del vaixell que si entren en aigües italianes rebran una multa de 50.000 euros i se’ls requisarà l’embarcació, l’Open Arms fondeja a vint milles de distància de Lampedusa. Els nàufrags a bord es troben en condicions “estables”, malgrat que tots necessitarien assistència psicològica i mèdica. Des de l’ONG es preparen per si han de passar molts dies sense poder desembarcar com han hagut de fer en el passat, igual que d’altres naus de salvament. Asseguren que duen provisions i medicaments i, en cas de necessitat, gràcies a la xarxa de solidaritat, trobarien la manera de fer arribar a la nau l’ajuda necessària que els governs no forneixen.
Celebració de Salvini
Ara mateix al Mediterrani hi ha dues altres ONG: Metges Sense Fronteres, que ahir va salpar del port de Marsella, i l’alemanya Sea Eye. La nau d’aquesta última, l’Alan Kurdi, va rescatar 40 persones, entre elles una dona embarassada i diversos menors, a 29 milles de la costa de Líbia. L’objectiu era desembarcar-les a Itàlia, però ahir, davant la negativa del govern italià, van canviar ruta i van dirigir-se cap a Malta. El ministre de l’Interior italià, Matteo Salvini, celebrava ahir a la tarda el canvi de rumb de l’ONG compartint un article del diari Il Giornale, propietat de la família Berlusconi, titulat: “L’Alan Kurdi es rendeix davant de Salvini”. L’embarcació pren el nom del nen kurd sirià de tres anys trobat mort ofegat en una platja turca el setembre del 2015; fugia d’Estat Islàmic amb la seva família, que volia arribar per mar a Grècia. Salvini va acompanyar l’article amb aquesta frase: “Voler és poder. Sense permís a Itàlia no s’hi entra”, una immancable bandera italiana i l’etiqueta “ports tancats”. Divendres, quan Open Arms va comunicar que havia salvat 68 persones amb signes inequívocs de la violència patida a Líbia, entre ells criatures i les dues dones embarassades, el president de la Generalitat, Quim Torra, va oferir-los atracar als ports catalans. “Davant de situacions de bloqueig com l’actual, els ports de Catalunya sempre estaran a la vostra disposició”, va dir el president, i va afegir que “és un compromís de la majoria parlamentària i un consens social de la ciutadania catalana”. Ahir va fer el mateix l’alcalde de València, Joan Ribó.
Ara bé, si Open Arms decidís anar a un port de l’Estat espanyol, però, s’arriscaria a rebre una multa de fins a 901.000 euros imposada pel govern espanyol. Així va advertir-los el juny la Marina Mercant, depenent del Ministeri de Foment. Divendres passat, la portaveu de l’executiu socialista, Isabel Celaá, va recordar a Open Arms que està obligada a “complir les lleis nacionals i internacionals”. Ara per ara, salvar vides al mar surt més car a l’Estat espanyol que a Itàlia, que ja ha decidit prendre com a model les sancions del govern Sánchez. La criminalització del rescat humanitari és un fet: el govern italià ho crida cofoi als quatre vents, mentre que l’espanyol ho fa en veu baixa.
LES XIFRES
Itàlia copia les multes espanyoles
El 15 de juny va entrar en vigor a Itàlia el decret de seguretat que imposa a les ONG que entrin en aigües italianes sense permís multes de 10.000 a 50.000 euros. A Itàlia ja semblaven suficients les sancions fins que, poc després, el 27 de juny, l’Estat espanyol va anunciar multes molt més altes, de fins a 901.000 euros. Matteo Salvini i l’altre vice-primer ministre, el grillino Luigi di Maio, no volien ser menys: calia rectificar i apujar-les. I així ho han fet. El parlament acaba d’aprovar, amb els vots del Moviment 5 Estrelles i la Lliga, una proposta d’esmena al decret de seguretat per augmentar les multes contra les ONG: volen que la pena mínima sigui de 250.000 euros i la màxima d’un milió. També que es pugui arrestar el capità i confiscar la nau a la primera infracció i no pas a la segona, com preveia el decret. Ara només caldrà passar pel tràmit del Senat i Itàlia podrà adoptar les noves sancions inspirades en les del govern espanyol.