Una veïna de Cabra és desnonada per la seva mare de la casa que compartien
Tot el poble ha fet costat a l'afectada i, fins i tot, hi ha intercedit l'alcalde i la jutgessa de pau, sense èxit
«La meva mare no ens ha explicat per què ha pres aquesta decisió. Compartíem la mateixa casa des de feia vint-i-nou anys i un bon dia va dir que marxava a casa d'uns amics. Després va anar a viure a casa de la meva germana a Valls i ja no va tornar», recorda Carme Montalà, que ahir al migdia va haver d'abandonar la llar acompanyada de les seves filles i del seu marit, prejubilat. La família Solanes Montalà s'allotja ara a casa d'uns amics al mateix municipi de Cabra del Camp.
Carme Montalà ja no va rebre més notícies de la seva mare fins que un dia la va trucar un advocat: «Ens va comunicar la decisió que havia pres la meva mare, però ella encara ens ha de donar cap explicació», assegura.
L'afectada, que regenta una carnisseria, és molt coneguda al poble i durant les últimes setmanes ha rebut el suport incondicional de tots els veïns dels municipi, inclòs l'alcalde, Andreu Ferré lamentava la situació a què s'havia arribat i qualificava el moment de «molt trist». També va intercedir la jutgessa de pau, però el canvi d'impressions amb la mare va resultar infructuós.
Carme Montalà, que no té cap propietat a Cabra del Camp, ni tan sols el local on té el negoci, que és de lloguer, assegura que mai no hi va haver discussions fora de to entre la família i s'ha mostrat molt dolguda perquè durant la declaració davant la jutgessa, la mare hauria inventat el seu relat: «Tot el que va declarar és mentida. A casa sempre trobava el sopar fet i quasi que no havia de fer cap feina domèstica», afirma l'afectada, que espera que surti la sentència per poder-la recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia.
«Un canvi dràstic des que va morir el pare»
a.eMaria Mercadé va heretar la casa, situada al carrer Alt Camp del municipi de Cabra, ara fa tres anys quan va morir el seu marit víctima d'un càncer. «Després de la mort del meu pare, la meva mare va fer un canvi dràstic. La seva actitud ja no era la mateixa», recorda Carme Montalà que, durant la malaltia del seu progenitor, va dedicar part del seu temps a les cures pal·liatives. «La mare no se'n va haver de preocupar perquè ho fèiem entre jo i les meves filles, però ella sempre ho ha negat», diu l'afectada pel desnonament. Després, Maria Mercadé va marxar i no va voler saber res més de la família, però sí de l'altra filla: «L'intermediari és l'advocat, però la meva germana amb qui tenia bona relació, tampoc ens ha fet costat», conclou.
