“Apostem per fer productes de qualitat amb fórmules curtes”

Són com els Oscar internacionals de l’alimentació gurmet. Es donen des de fa 23 anys, i en l’edició d’enguany, que es va celebrar l’1 d’agost a Londres, Torrons i Mel Alemany ha obtingut nou estrelles, la qual cosa ha fet que sigui l’empresa més premiada de l’Estat espanyol.

Mel de romaní del Montsec, mel amb pètals de rosa, agredolç amb mel de castanyer, torró crocant, ametlles garrapinyades amb mel, massapà amb pell de taronja i crema d’ametlles amb sal, són els productes que han obtingut aquest reconeixement.

El nostre paisatge és el Montsec, una terra aspra, de difícil conreu, on a finals del segle XIX, la senyora Mundeta feia un dolç amb mel i fruita seca que venia als mercats i als aplecs. La feina la va continuar el seu fill Miquel Alemany i Boix, que gràcies a un monjo del monestir de les Avellanes que havia vingut de l’est va d’aprendre noves tècniques d’apicultura –produir mel amb les tècniques de les arnes mòbils, les quals permetien augmentar considerablement la producció amb molts menys esforços–. Va comprar una màquina de coure la pasta a l’exposició universal de Barcelona el 1929, i va posar les bases del creixement de l’empresa

La família va començar a comprar mel als productors del Montsec, però va arribar la guerra civil i es va aturar tot. Es va perdre una generació, després el volum de mel que comercialitzaven va anar creixent fins que, a finals dels setanta i principis dels vuitanta, Miquel Alemany Hospital, que era fill de Miquel Alemany Boix, va instal·lar-hi l’envasadora, la qual cosa va permetre que es consolidés la marca i hi hagués noves possibilitats d’accedir al mercat.

Els anys setanta, quan el meu pare agafa les regnes de l’activitat, es va crear l’empresa, i per aquelles dades comencen a mercadejar per Lleida, Barcelona i altres comarques catalanes, entre les que hi havia la Costa Brava. Allà vam trobar dos clients, un de Munic i l’altre de Londres, que es van mostrar interessats a vendre la nostra mel. Nosaltres, que mai havíem pensat que ens dedicaríem a l’exportació, ens vam trobar amb dues finestres obertes, amb la particularitat que, fa deu anys l’empresa d’Anglaterra va presentar un dels nostres productes, un torró, als premis  Great Taste Awards. Vam guanyar una estrella. En aquell moment no vam ser capaços d’apreciar-la, però fa cinc anys vam decidir tornar-hi a concursar, i la sorpresa ha estat que des de fa tres anys anem guanyant estrelles.

La mel no són calories buides, és un aliment que ve de la natura, és bona per a les persones i la que es fa al nostre territori jo diria que és de les millors del món i l’ingredient fonamental de la nostra producció. Tenim un eslògan “la nostra mel, el nostre torró”, la qual cosa indica que no fem servir edulcorants alternatius, sinó que el principal component és la mel de romaní del Montsec, suau i molt apreciada pels torronaires, i amb ella fem la pasta blanca que és la base dels torrons.

No ho cregui. Amb la mel som innovadors. Sota el concepte de “mel amb valor afegit” oferim noves varietats, com la línia Gourmet i la línia Salut, en què hi ha mel amb gelea reial, pròpolis o pol·len. Amb els torrons som molt més clàssics i encara fem servir les fórmules tradicionals del segle XIX. En fem de durs i de tous com el crocant, el bombó ametlla i la crema torrada. En un moment en què la gran indústria alimentària ofereix aliments amb molt de sabor però al darrere hi ha fórmules químiques que busquen satisfer el paladar dels clients, nosaltres apostem per fer productes de qualitat amb fórmules curtes, per exemple mel amb cúrcuma. Quins són els components? Doncs mel i cúrcuma.

Encara que hi hagi algunes visions apocalíptiques, les abelles són els indicadors de com els humans tractem la natura, i ens hem passat. Avui al món agrícola hi ha massa química als camps, i això ens hauria de fer reflexionar per canviar el model de producció d’aliments.

Encara que vam tenir algunes propostes perquè traslladéssim l’obrador a la capital de comarca, o sigui a Balaguer, nosaltres volem continuar lligats al territori. Avui hi ha vint-i-cinc persones treballant, i el fet que es mantingui l’activitat a Os ajuda a equilibrar un espai en què quasi tota l’agricultura és de secà i la majoria de la gent viu de la ramaderia.