Carlins i trabucaires

El 1840, en acabar-se la primera carlinada, algunes partides tradicionalistes van decidir que no deixarien les armes i, en l’intent de mantenir la lluita, es van convertir en guerrillers, bandolers. A les nostres contrades, un dels més famosos va ser Ramon Vicens Prada, nascut a Sant Llorenç de la Muga, antic oficial del pretendent que, després d’exiliar-se a França, el 1841, intentant reiniciar les hostilitats, va tornar encapçalant una quadrilla d’un centenar d’homes entre què es podien comptar Plademunt, el seu segon, Joan Simó, Josep Mateu, Antoni Forcadell, Joan Vicent i Josep Fabras. Amb el crit “Visca Carles V”, va assaltar masies i diligències, va segrestar rendistes i funcionaris i va protagonitzar uns dels episodis més sagnants a la Santa Coloma d’entreguerres. Segons va recollir Xavier Pérez Gómez en un article publicat als Annals d’Estudis Selvatans, tot es va iniciar el 6 d’abril del 1842, quan el trabucaire i els seus homes van segrestar el sastre de Vilobí, iniciant un viatge frenètic i salvatge que encara avui és recordat. En assabentar-se del fet, les autoritats de Vilobí van avisar els milicians armats de Santa Coloma, que, intentant agafar els malfactors, van iniciar la persecució cap a Vallcanera. En arribar a Riudarenes, els van avisar que en Felip havia segrestat un regidor i se l’emportava a l’Esparra. La persecució va continuar fins a can Cairís, on hi va haver contacte visual i els colomencs van donar l’alto als trabucaires. Aquells van contestar “Som voluntaris de Carles V” alhora que engegaven un gran tiroteig. Els perseguidors, sorpresos, es van dispersar. Van fugir cap a Sant Pere Cercada i es van refugiar al mas Ragostell, però van deixar cinc homes enrere –el metge Salvador Viader, sots-comandant de la milícia, Rafael Vila, Jeroni Tolosa, Francesc Tapis i Zenon Bosch¨–, tots veïns de Farners, que van ser executats i mutilats, cosa que va provocar una gran consternació. El 2 de juliol, en Felip va ser ferit a Sant Pere de Torelló i després, executat a Vic.

Trenta anys més tard, esclatava la tercera carlinada. El conflicte va omplir de ràbia i dolor una vila en què –i segons publica Xavier Pérez–, d’un total de 287 contribuents, 147 eren considerats carlins, 74 van prendre part activa a la guerra i personatges com ara Josep Iglesias Sobreriba, de can Iglesias, que va ser diputat provincial i senador a Madrid, van destinar una part de la seva fortuna a comprar a l’armeria de Domingo Costar de Barcelona 100 fusells Remington i 20.000 cartutxos, segurament lliurats a les tropes del pretendent. Les mateixes tropes que des de l’inici de la guerra, l’abril del 1872, van convertir Santa Coloma en centre d’operacions. Les hostilitats es van iniciar 6 d’octubre amb un avís a l’alcalde de Sant Miquel de Cladells, es van implementar el 13 de maig, quan les partides de Sabater i Salvador Costa van atacar els voluntaris liberals refugiats a la torre de l’església i es van consolidar tant per l’acció continuada dels caps tradicionalistes Savalls i Auguet, com per l’entrada de columnes liberals comandades pel brigadier Josep Cabrinetty.

A la vila es vivia un autèntic ambient de pànic. No deixa de ser significatiu que, el 29 d’agost del 1873, l’Ajuntament rebés una carta dels carlins exigint el pagament de les contribucions a l’estanc de la Cellera d’Anglès, i a l’octubre s’iniciés un bloqueig que condemnava a pena de mort tot aquell que portés queviures a la població.

El 23 i 24 de gener del 1874, les tropes de Savalls, Auguet, Vila del Prat i Soliva –un miler i mig d’homes– van atacar la vila, van cremar les fortificacions, van saquejar les cases i van deixar un rastre de destrucció que va continuar el primer de juny, quan van incendiar la casa Farners, que, situada al costat de l’església, era utilitzada com a fortí governamental. Alhora que creixien les accions de guerra, un segon foc va comportar la desaparició de l’edifici feudal. El 12 de gener del 1875, van morir en combat 27 soldats liberals i el 25 d’abril, el destacament de Savalls va atacar una força liberal. Els primers van deixar 18 morts, 170 ferits i 11 presoners; els segons, 13 morts i 56 ferits. A l’octubre, es van començar a presentar soldats carlins, quasi tots colomencs que havien lluitat en el segon batalló de Girona, demanant l ’indult.

El 27 de febrer del 1876, el pretendent Carles VII va travessar la frontera francesa. La guerra civil es va acabar, van reaparèixer els trabucaires i van tornar als camins.