Ciutat termal
L’any 1871, la Junta Provincial de Sanitat de Girona va declarar les aigües termals d’utilitat pública per mitjà de la memòria i anàlisi que va fer el metge barceloní Joaquim Jordà
Al llarg del segle XIX, el termalisme va viure a tot Europa una efervescència important, acollint les famílies més adinerades amb la promesa de guarir gairebé tots els mals. La farmacologia encara no havia despertat i les herbes i les aigües eren els recursos més utilitzats. A mitjans del segle XX, va entrar en una davallada de què es va recuperar en les dues darreres dècades del segle passat. Actualment, viu moments dolços i els setze balnearis catalogats a Catalunya (una quarta part dels que hi ha a tot l’Estat) atreuen gent que desitja allunyar-se del turisme massificat amb una oferta que a l’aigua i l’oci acostuma a afegir-hi paisatges delicats.
Un balneari necessita una llegenda més o menys mítica que avali el seu descobriment, ja sigui el bou de Sant Hilari o el soldat de la primera carlinada a Santa Coloma, soldat que, en caure malferit a les basses d’aigua calenta, va allargar la vida molt mes enllà del que era previsible. Mites a banda, la primera referència documental de les aigües i les seves propietats és la descripció que en va fer, el 1849, el metge Salvador Cabra, nou anys després del final de la primera guerra carlina.
El 1860, Antoni Comas, propietari del mas Molins, on es troba la deu termal, va fer construir al mestre d’obres Pere Borrell un edifici amb quatre piles o banyeres que es va ampliar amb una nova planta el 1897. L’any 1871, la Junta Provincial de Sanitat de Girona les va declarar d’utilitat pública per mitjà de la memòria i anàlisi que va fer el metge barceloní Joaquim Jordà.
A partir dels anys 1900-1920, es va continuar millorant el balneari i es va donar a conèixer l’aigua Orion per mitjà d’anuncis i testimonis de pacients curats. En aquest període, el turisme estava format per la burgesia. El 1918, amb un canvi de propietaris, el matrimoni Manuel Burh i Mercè Barraquer van batejar el balneari amb el nom actual de Termes Orion.
A partir de l’any 1932, es comença a vendre aigua Orion de forma important, 4.000 litres, fent-ne publicitat per mitjà d’anuncis a totes les estacions del ferrocarril de Catalunya, i també regalant més de 750 litres als metges perquè en facin propaganda. El desembre del 1954 serà l’últim mes que s’embotellarà aigua Orion.
Durant la Guerra Civil, l’Ajuntament se’n fa càrrec. El 1993, els propietaris del balneari van trobar al seu establiment documentació que ha permès repassar com, en ple conflicte militar, el balneari va ser confiscat i es va convertir en la clínica militar número 5. A Santa Coloma s’hi van anar a recuperar, primer, els brigadistes internacionals i, cap al final, soldats ferits de l’exèrcit republicà. El setembre del 1937, ja hi havia 420 refugiats, vinguts d’Aragó, Santander i el País Basc. “Ara estic en aquesta casa de repòs i tenim unes meravelloses deus d’aigua calenta, així que em banyo cada dia. Abans d’aquesta guerra, era el lloc número 1 dels banys per a gent molt rica”, escrivia David H. J. Newman, un dels brigadistes. El 1939, el balneari es torna a posar en funcionament.
Els anys quaranta, els clients són, segons una estadística del mateix balneari, 232 “malalts de la classe acomodada” i 12 “malalts de la classe pobra”, de què 219 de Barcelona, 13 de Girona i 9 de Lleida. La clientela habitual està configurada per industrials i comerciants, professionals liberals, com ara advocats, procuradors, metges i farmacèutics, i altres professions benestants. A partir dels anys seixanta, comença una davallada important pel que fa a la clientela habitual, que, a poc a poc, va convertint l’establiment en un negoci molt poc rendible. La clientela és bàsicament de la tercera edat i el teatre, el cinema i els concerts d’èpoques més esplendoroses se substitueixen per la televisió en una sala.
El 1978, la família Campeny compra l’establiment i li dona un nou impuls, esforç que s’afegeix a la creació, el 1980, de l’Associació Balneària de Catalunya amb la voluntat de revitalitzar el sector.
El balneari s’ha anat reformant al llarg de tots aquests anys, modernitzant el complex de balneoteràpia i construint l’elegant piscina termal interior. La darrera reforma important es va produir el 2017, el que li va permetre passar de tres a quatre estrelles. El balneari està catalogat com a monument al municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) i està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pensat per a les famílies
Des de la reforma del 2015, el Magma ofereix un extens espai termolúdic de banys i saunes on destaquen, a banda dels vasos d’hidromassatge interiors i exteriors i les piscines a diferents temperatures, tres banyeres d’hidromassatge elevades a més de 6 m d’alçada (dues d’exteriors) i tres saunes gravitàriums totalment de vidre des d’on gaudir de l’entorn. Quan es fa fosc, una projecció de gran format sobre una pantalla lineal de 130 m convida el visitant a fer un viatge a través d’Islàndia. La reforma també va afectar el restaurant, de bufet lliure, Magnatum.
Termalisme i plaer sensorial
Amb la inauguració del Magma, l’any 2002, va arribar a Catalunya un nou concepte d’espai termal, el termoludisme. El centre lúdic termal Magma és l’espai ideal on relaxar-se amb aigües termals. Un centre per gaudir d’una experiència sensorial única en què la tecnologia i les aigües termals s’uneixen per crear espais d’alta qualitat per cuidar la salut del cos i de la ment, ja sigui sol, en parella, amb la família o amb amics. L’espai gaudeix d’unes aigües termals mineromedicinals, declarades d’utilitat pública el 1889, bicarbonatades, sòdiques, fluorades i silicatades que brollen a 42º de forma natural a les deus del balneari Termes Orion. Obert tot l’any, qualsevol moment és bo per escapar-se a Santa Coloma a fer salut, primer amb l’activitat física d’una bona caminada o pedalada pel magnífic entorn del municipi, per tot seguit complementar-ho amb el benestar i la recuperació que proporcionen les aigües termals.