Setge polític als Mossos
La reiteració dels discursos que al·ludeixen a l’escassa neutralitat del cos ha devaluat la seva imatge i ha obligat els comandaments a fer aparicions per desvincular-se de l’acció política
Interpel·lat al Parlament pel PP i Ciutadans, el conseller Miquel Buch va assegurar que “no hi ha cap ingerència política ni partidista” en els Mossos
El cos dels Mossos d’Esquadra té una plantilla de 16.900 agents i el conseller d’Interior, Miquel Buch, els recordava recentment en un article publicat a la premsa que, vinculats com estan per la seva condició de policies, tenen encomanada una missió bàsica: “Protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i garantir la seguretat ciutadana, vetllant per la convivència pacífica i la protecció de les persones i els béns, d’acord amb l’ordenament jurídic.” Buch recuperava unes paraules del comissari David Piqué, comandament dels Mossos que va morir de manera sobtada fa tres anys, per destacar que “no és el mateix ser policia que fer de policia”.
Les manifestacions de Buch arriben en un moment de forta agitació al voltant dels Mossos. Des que es va posar en marxa el seu desplegament l’any 1994, el cos ha suportat tota mena de crítiques. Les més primerenques feien referència a una suposada inexpertesa dels policies, i van anar evolucionant cap a qüestions relatives als seus protocols i a la manera de procedir, fins acabar fiscalitzant les suposades inclinacions polítiques que té el cos i el seguidisme dels agents. Les desqualificacions més recents insisteixen en la tesi que és un cos policial poc neutral. Però les versions xoquen.
Versions per a tots els gustos
D’una part, s’acusa els Mossos d’actuar amb poc compromís respecte de les institucions i les polítiques de país i, de l’altra, se’ls assenyala afirmant que la policia catalana desobeeix deliberadament la legalitat espanyola. Dimecres, en un acte organitzat per la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca, la cúpula del Departament d’Interior va decidir abandonar l’acte com a mostra de protesta pel contingut i el to dels discursos dels comandaments del cos armat. Segons informacions de l’agència ACN, al secretari general d’Interior, Brauli Duart, al director general de la Policia, Pere Ferrer, i al comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, els van molestar especialment les referències indirectes al major Trapero i a la intendent Teresa Laplana, que estava al capdavant del dispositiu del 20 de setembre a la conselleria d’Economia. Més tard, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, va reunir-se amb la cúpula dels Mossos i, segons Interior, va traslladar les seves disculpes i les del Ministeri de l’Interior.
El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va intentar ahir treure imortància al clima de tensió i, en declaracions a RAC1, va definir els Mossos com un cos policial “de luxe”. Grande-Marlaska va assegurar que la relació de confiança, cooperació i coordinació entre totes les policies, el Departament d’Interior i el ministeri és “immillorable” avui dia, i que no té cap dubte que, després de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos independentistes, els Mossos actuaran “amb lleialtat a la llei, a la Constitució, a l’Estatut i a l’ordenament jurídic”.
Usar els Mossos d’Esquadra com a extensió del camp de batalla polític ha estat una estratègia recurrent. Just ahir, l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau recriminava l’actuació policial en uns desnonaments i acusava els Mossos de fer “la feina bruta a fons voltors”.
Dimecres, durant el ple del Parlament, la diputada del PP Esperanza García va posar en qüestió el paper imparcial dels Mossos, plantejant que, en cas d’una sentència condemnatòria del Suprem, han de garantir el dret a manifestació, però també tenen l’obligació de vetllar pels drets dels ciutadans que no vulguin participar en les protestes. El diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco es va sumar a l’al·legat crític vers la feina de la policia i va assegurar que els Mossos treballen a vegades amb pressions polítiques.
Com a resposta, el conseller d’Interior va afirmar que “no hi ha cap ingerència política ni partidista” als Mossos, ni per part del govern ni del seu president, Quim Torra. “Respectem els cossos policials i les seves jerarquies i decisions”, va ressaltar Buch. Des que ara fa dos anys el govern espanyol, aprofitant l’aplicació de l’article 155, va decidir destituir el major Josep Lluís Trapero, els focus no han deixat mai d’apuntar als Mossos. Miquel Esquius no va durar ni un any com a màxim responsable policial i quan, aquest estiu passat, Eduard Sallent el va rellevar de manera inesperada, va exposar que una de les prioritats seria “tornar la normalitat al cos”.
És més recent la dimissió de qui va ser nomenat director general dels Mossos, Andreu Martínez. La vigília de l’1 d’octubre va presentar la renúncia. Només va estar 15 mesos en el càrrec i, sota la seva gestió, els Mossos van carregar en diverses ocasions contra els CDR, un fet que va generar la incomoditat de Quim Torra i de part del govern.
Arran de la presentació del material a disposició dels antiavalots, inclòs gas pebre, per reprimir les possibles manifestacions que puguin convocar-se en les properes setmanes, Interior va considerar que s’havia incorregut en un “error de comunicació” i va destituir Joana Vallès, cap de comunicació del departament. Ho va predir Eduard Sallent en el seu primer discurs després de ser nomenat: “Molts ulls ens observaran i estaran pendents de nosaltres.”