Passes per la llibertat

Per arribar lluny, un bon consell sempre ha sigut caminar junts. És un lema inspirador que ahir es va tornar a materialitzar, quan a primera hora van arrencar les Marxes per la Llibertat. El punt de partida de la que va començar a Girona va ser en un lloc ple de simbolisme: la que havia sigut la plaça de la Constitució per passar a ser la de l’U d’Octubre del 2017. S’hi van aplegar unes 7.000 persones, equipades totes amb motxilles, i algunes també amb la màrfega i el sac de dormir per passar la nit. Part de les bosses es van poder deixar en una furgoneta, que es va encarregar de portar-les directament fins a Malgrat de Mar (la població on va dormir la riuada de gent que va formar part d’aquesta columna). L’objectiu inicial, però, va ser arribar a peu a Sils, on es va fer parada per dinar. Va ser una primera bona tirada de 25 quilòmetres aproximadament i, per això, una hora abans de començar a caminar, a la mateixa plaça s’hi va viure el clàssic esmorzar per agafar forces. Es va repartir cafè, coca i pastes, mentre la colla La Fal·lera Gironina amenitzava amb música i danses populars, com ara el ball de bastons. Diversos tractors, a més, es van unir a l’esdeveniment i es van situar a l’avinguda Jaume I, on el so de la batucada del grup de percussió dels Taxeks de Celrà va donar el tret de sortida.

“M’és igual on dormir. Allà on sigui! Mentre no falti l’aigua ja n’hi ha prou”, deia Ferran Picart, un veí d’Arenys de Mar que tenia previst caminar durant tres dies, amb l’horitzó de culminar el recorregut demà, a Barcelona. Per participar en la que va sortir a les 9 h des de la capital gironina, va arribar a la ciutat dimarts amb tren. “Hem de col·laborar en tot el que puguem. I, com més siguem, més força farem! Que la festa sigui maca!”, hi afegia. En el trajecte, de fet, va circular la bona notícia que aquesta columna ja tenia més de 10.000 participants. I és que en diversos municipis per on es passava hi anava havent noves incorporacions. A Salt va ser on s’hi va ajuntar la primera colla grossa, que va rebre els companys i companyes que feia 20 minuts que caminaven amb crits enèrgics d’“Independència”. I, tots junts, van entrar a l’AP-7, des del peatge de Girona Sud.

Fent passes de manera decidida hi havia molts grups d’amics, famílies, companys de feina, estudiants, persones que feien la ruta en solitari, jubilats i polítics, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra; la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs; l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, o l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà. Així mateix, hi va assistir la diputada al Congrés Montse Bassa, la germana de Dolors Bassa, que va desitjar que “no ens mobilitzem ni un dia, ni dos ni tres, sinó tants com sigui possible!”. I, alhora, va destacar que la seva germana estava molt orgullosa de les manifestacions de dilluns, però que, en canvi, no compartia algunes situacions que van tenir lloc dimarts. “No hem de tirar per la borda aquests dos anys i tot el sacrifici que s’està fent! El moviment independentista és pacífic. I la violència tan sols porta més violència. No regalem a l’Estat un 155”, va indicar. A la columna gironina, a més, hi havia la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va recordar que justament ahir va fer dos anys de la trista efemèride de l’empresonament dels Jordis i va aprofitar per fer una crida a “reafirmar-nos en la mobilització no violenta”.

Entre la infinitat de persones que defensen aquesta via també hi ha Anna Iglesias, una veïna de Besalú que s’havia agafat tres dies de vacances que encara tenia pendents per realitzar la marxa. A pocs metres hi havia Manel Casanova, que dimarts va fer 65 anys. Anava acompanyat de vuit dels seus disset germans i germanes i de tres cunyats. Portava un llaç groc a la motxilla, la camiseta de l’11 de setembre passat, un pin on es llegia “100% República” i, tot i que caminava, duia a les mans una bicicleta, amb la qual a la tarda va emprendre la tornada perquè havia de ser a Girona. Qui, en canvi, tenia el propòsit de recórrer en tres dies els 100 km que van de Girona a Barcelona era Josep Salvi, veí de Figueres. “En principi, estic molt animat. Porto roba per si plou o fa més fred i he agafat dues mudes de recanvi. El que em vull canviar almenys dos cops al dia són els mitjons per mantenir els peus frescos i bé.”

Després d’uns quilòmetres per l’autopista, la marxa va enfilar el camí per l’N-II. El president Torra s’hi va unir a Caldes de Malavella i va caminar fins a Sils. Anava acompanyat de l’exlehendakari Juan José Ibarretxe, que comentava a molts dels que el van anar a saludar que “el poble català és un encant de gent”. Per la seva banda, Torra va posar en relleu que protestes com les Marxes per la Llibertat mantenen activa “la lluita per l’autodeterminació” de Catalunya: “Són una manifestació cívica i pacífica i, per tant, són un exemple magnífic de com volem aconseguir la llibertat”.

A Sils, un home que participava en la caminada es va desplomar. En un primer moment alguns participants li van practicar els primers auxilis. Efectius del SEM també el van atendre in situ i, després, un helicòpter el va evacuar a l’hospital Trueta, on va quedar ingressat a la unitat coronària (està estable, amb pronòstic reservat). Va ser un dels pocs incidents que hi va haver a la marxa, marcada per l’eufòria col·lectiva i per la constatació que, un cop més, s’està fent història.