“Puja dona, que avui tot s’hi val!”

No poden avançar gaire ràpid dalt del tractor, però tampoc els cal per seguir una marea humana que desfila per l’N-II cap a Barcelona. Només hi veuen caps i estelades. “No hi ha més gent perquè no hi cap”, diu en Miquel, que la nit abans ja havia fet un tram de la Marxa per la Llibertat des de Palafolls. Esperava pacient altres companys vinguts del Vallès i els de Girona, que havien passat la nit al Maresme. Prop de cinquanta tractors tancaven la columna, que de tan llarga feia impossible de predir per on avançava la capçalera que havia sortit una hora abans de Premià de Mar. “Hi ha més gent que mai, molta més que el 3 d’octubre. Això farà un tap avui!”, deia impressionat el líder sindical d’Unió de Pagesos, Pep Riera, que acostuma a obrir la comitiva pagesa dalt del seu vell Ford que no defalleix en cap mobilització. Al remolc que portava al seu costat hi començaven a esmorzar o encara no l’havien acabat. Entaulats, amb el pa amb tomàquet no hi faltava un porro de vi. Amb les sotragades del tractor per arrencar era d’admirar tanta bona punteria. Les més joves del grup em mostraven una petita barbacoa que carregaven per si calia a l’hora de dinar. “Els pagesos sempre estarem amb el poble, però necessitem el poble”, reivindicaven a la seva pancarta. De sobte hi ha una aturada i un parell de pagesos desapareixen dissimuladament a fer un riu. Una parada tècnica de pocs minuts per tornar a agafar el volant. A peu de carretera els criden: “Visca la terra!”. Una de les pageses va amb els dos nanos penjats darrere el tractor. “Puja dona, que avui tot s’hi val”, i m’assenyala el pagès del darrere, que em convida a enfilar-me a la pala. Dubto, però les cames ja em defalleixen de la caminada del dia abans. No m’ho repenso i m’hi enfilo. Tinc una panoràmica, no gaire còmoda, però a uns metres que em separen del terra. Ni així puc veure on pot arribar tanta i tanta gent que tinc al davant.