la contra
Jordi Pujol anima els catòlics
L'expresident de la Generalitat va ser el convidat de la jornada diocesana de preveres i diaques del bisbat de Girona celebrada ahir al santuari del Collell
-
Pujol al costat de Jaume Camprodon. A l'esquerra, Carles Soler. R. E. -
L'expresident en una tertúlia. A la seva dreta, el bisbe Pardo. R. E. -
El conferenciant i els amfitrions, dirigint-se cap a la sala d'actes. R. E. -
Exterior del complex del Collell, abans de començar la jornada. R. E. -
Pujol conversant amb alguns dels participants a l'acte, abans de la xerrada. R. E.
Un cop a l'any, el bisbat de Girona celebra la jornada diocesana de preveres i diaques. És una trobada que serveix per mantenir units els que prediquen la fe catòlica a la diòcesi i mirar de reflexionar, a partir de la conferència o la xerrada que dóna un convidat de més o menys relleu. La jornada d'aquest any, celebrada ahir al matí al santuari de Santa Maria del Collell, de convidat va tenir l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, membre d'aquesta «gent de fe cristiana, que intenta viure-la tan bé com sap», segons la seva pròpia definició. Implacable en l'anàlisi de la situació delicada en què es troba l'Església catòlica, l'expresident va oferir el seu vessant d'home de fortes conviccions religiosos i va voler transmetre un missatge «d'esperança i de consol», conscient que el col·lectiu no està en el seu millor moment.
Uns 120 homes –gairebé cap de menys de 60 anys– van assistir a la trobada. A més del bisbe actual, Francesc Pardo, hi vam poder veure els seus dos predecessors, Carles Soler i Jaume Camprodon, així com Màrius Busquets, l'exprofessor del Collell que ara és bisbe al Perú. La xerrada es va fer a porta tancada, sense premsa que en pogués aixecar acta, amb aquella discreció de la qual, per bé o per mal, l'Església catòlica mira d'envoltar-se sempre. Però el President, amb l'ajuda del guió que acabava de fer-se a la cafeteria, va fer-nos cinc cèntims del que pensava dir instants després a la sala d'actes.
Fe i depuració
Pujol descriu l'actualitat com ho fa qualsevol que es miri aquest món amb ulls crítics: «És un moment de crisi general de valors, de país, de crisi econòmica, política, de la societat... i de l'Església en molts aspectes.» Menys evidents són les sortides, és clar. Sobre la crisi de l'Església catòlica, és del parer que cal un exercici d'autocrítica i actuar de manera consegüent. Ell en diu «depuració»: «L'Església ha de fer un gran esforç de depuració, per moltes coses que passen, i cal fer-la molt a fons, perquè ens enfrontem a una renovació de l'anticlericalisme, i fins i tot de l'anticristianisme, sovint de manera barroera, indiscriminada.» «És un moment de molt de relativisme –va afegir– i cal reconèixer que tenir fe cada cop és més difícil perquè hi ha molta cosa que et distreu, cada cop hi ha més racionalisme –en el sentit més estricte de la paraula–; però, en canvi, cada cop es fa més evident que la gent desitja creure en alguna cosa. La gent tenim la necessitat de creure en uns valors més importants que nosaltres mateixos. En general, l'ésser humà es diferencia dels animals perquè és un ésser insatisfet. Aquí és on entra la fe, la transcendència. Com que es necessita això, molta gent que deixa l'Església acaba buscant altres fes, siguin religioses o d'altres tipus.»
Es podria deduir que el to de Pujol no convidava gaire a l'optimisme. Si va ser així, ell no ho pretenia pas. Pujol pensa que precisament en l'essència del cristianisme es troben motius per ser-ne, d'optimistes. «Comptat i debatut –va argumentar–, crec que els cristians, des de la més profunda modèstia, podem sentir la joia de ser cristians. És una religió de joia i esperança, una religió de Pasqua, de vida, de resurrecció. S'entén que a molta gent li costi creure en la resurrecció, però fins i tot aquells que no hi creuen entenen que és un missatge de joia, un missatge vitalista.» Potser pensant en els que flaquegen en qüestions de fe, el convidat va receptar als catòlics també conceptes més tangibles i d'aplicació universal: «Cal tenir el que jo en dic IVA, és a dir, idees clares, valors sòlids, actituds positives.»