Les perles de l'exposició
És just parlar de qui amb experiència i ofici sorprèn amb treballs innovadors, espectaculars, artístics i delicats a la vegada. La seva imaginació, circulant per viaranys poc petjats, recull idees i les plasma en treballs florals de realitat plàstica. Hom pensa que la propera edició repetirà motius i presenta el més impensat. És clar que parlo de Mercè Martí. El seu conte de fades i prínceps a Sant Nicolau és excepcional. Com sempre!
Montse Galí, liderant un grup de col·laboradores, algunes amb llarga experiència com Assumpció Nicolazzi, a Sant Martí ha sorprès amb un tema únic per a tot el recinte: ha recreat la casa d'un català de classe mitjana. A mesura que hom recorre la casa, menjador, sala, cuina, jardí, bany, nens i dormitori, s'ambienta. La gran dificultat d'un treball detallista i intimista és aconseguir naturalitat. No tinc espai per anomenar el grup. S'ho mereixen.
Rosa Sais i M. Àngels Perpinyà juntes? Pot passar tot! M. Àngels ha emplenat el jardí sense emplenar-lo i ha aconseguit vida en un espai mort. El notable treball combinant flors amb altres elements no queda aclaparat per la grandiositat del claustre. Rosa Sais, amb serpents florals que es persegueixen l'una a l'altra pel claustre, ha bastit un treball excepcional. Aquest, de grans dimensions, mena de garlanda serpentiforme, és un prodigi de realització i bon gust. La varietat de flors i la cuidada col·locació acompanyen els visitants tot el trajecte. Hom surt del claustre reconfortat, que ja és dir!