La fiscalia sueca tanca la investigació contra Assange
Considera que l’evidència de l’acusació de violació ha perdut força
La fiscalia sueca va anunciar ahir el tancament de la investigació preliminar per violació contra el fundador del portal WikiLeaks, Julian Assange, per l’afebliment de les evidències i la falta de base per a una acusació. “La denunciant ha presentat un relat creïble i fiable, i les seves explicacions són clares, llargues i detallades. Però considero que l’evidència ha perdut força fins al punt que ja no hi ha motiu per seguir la investigació”, va dir en roda de premsa la fiscal superior Eva-Marie Persson. Persson havia ordenat al maig reobrir el cas, iniciat el 2010 i tancat el 2017, després que Assange, que espera ara que el Regne Unit decideixi sobre la seva extradició als Estats Units, fos arrestat a l’ambaixada de l’Equador a Londres després que Quito li retirés l’asil diplomàtic concedit.
Assange va comparèixer el mes passat davant una audiència al tribunal del Regne Unit, on els seus advocats van buscar temps addicional per impugnar els càrrecs nord-americans. En comentaris i divagacions, sovint inaudibles, l’australià de 48 anys va dir que no entenia els procediments i que no podia investigar des de la seva cel·la a la presó de Belmarsh, al sud-est de Londres.
El portal WikiLeaks va expressar ahir la seva satisfacció per la decisió de la fiscalia sueca de tancar la investigació preliminar. Després de conèixer-se la resolució, el director de WikiLeaks, l’islandès Kristinn Hrafnsson, va valorar la mesura i va demanar centrar ara tots els esforços en l’actual “amenaça” contra l’activista australià: “El procés bel·ligerant dels Estats Units.”
Assange és a la presó de Belmarsh, a Londres, en espera que el 24 de febrer del 2020 comenci el judici de la seva extradició als Estats Units, que l’acusa de conspirar amb l’antiga analista d’intel·ligència militar Chelsea Manning per haver filtrat material classificat l’any 2010 i demana una condemna de 175 anys de presó. El juny del 2012, pel temor que una extradició a Suècia obrís la porta a un posterior trasllat als Estats Units, Assange es va refugiar a l’ambaixada de l’Equador a Londres i va infringir d’aquesta manera les condicions de la llibertat condicional. L’11 d’abril, el govern equatorià de Lenín Moreno li va retirar l’asil polític i va permetre així la seva detenció i que fos condemnat per haver evadit la justícia anglesa.
El 22 de setembre va complir la pena de cinquanta setmanes a què va ser condemnat, però va continuar a la presó de cara al procés d’extradició. Els Estats Units han sol·licitat l’extradició d’Assange en virtut de divuit càrrecs, tots vinculats amb la difusió d’informació secreta mitjançant el portal que va fundar.
WikiLeaks ha manifestat en reiterades ocasions la seva preocupació sobre l’estat d’Assange, ja que la seva salut s’ha anat deteriorant i ha perdut molt de pes.
