«La Diputació és la mare dels ajuntaments petits»

–«31, des del 1979.»

–«Al contrari. Com més ho faig més m'enganxa. La possibilitat de treballar pel poble m'estimula».

–«No, no. Jo mai he estat polític ni vull ser-ne. No m'agrada la política. A mi el que m'agrada és treballar pel poble».

–«Encara falta un any! Ja en parlarem quan toqui.»

–«Molt. Al principi teníem un secretari que venia dues hores a la setmana i ja en fèiem prou. Hi havia poca feina. Ara n'hi ha molta, entre urbanisme, medi ambient... Has d'estar pendent de tot. La feina s'ha fet molt més complexa. Abans anava a l'ajuntament quatre hores a la setmana, i ara he d'anar-hi gairebé cada dia».

–«Penso que en els pobles petits no existeix aquest descrèdit. Nosaltres anem fent la vida del poble. Anem treballant i anem fent. Mirem el que hi falta, i mirem de fer-ho».

–«Actualment és molt bona. La legislatura passada va ser més dolenta, però ara és molt bona. En un poble petit ha de ser així; entre tots hem de fer-ho tot».

–«Quan vaig començar el pressupost del poble era de 800.000 pessetes (4.808 euros), i el d'aquest any és de més de 200.000 euros. L'augment és molt gran, però la demanda de serveis municipals ha crescut molt més. Al poble hi havia quinze bombetes i els carrers no es netejaven ni tenien desaigües, posem per cas. Hem hagut d'anar posant-hi cada cop més personal, perquè se'ns exigeix més. Abans teníem un secretari i una persona que venia quatre hores i ho fèiem tot. Ara hem de tenir arquitecte, aparellador, secretari, administratiu, gent que netegi els carrers, que facin el manteniment de la llum. Abans no teníem ni dispensari, ni local social, ni pavelló. Tot això s'ha de mantenir. I has de comptar que les transferències del fons de cooperació de l'Estat espanyol se'ns han rebaixat d'un 25%. Les subvencions s'han mantingut més o menys al mateix nivell. Sort en tenim, de la Diputació, que és la mare dels ajuntaments petits. S'ha portat molt bé amb nosaltres.»

–«Nosaltres no podem reduir res, perquè tenim el mínim. Si reduïm personal, per exemple, la mateixa administració se'ns tiraria al damunt, perquè la llei obliga a tenir el personal que tenim. I serveis, tampoc, perquè en tenim els bàsics».

–«S'invertiran 391.000 euros per enllestir la darrera fase del pavelló, en el marc del pla d'obres i serveis de Catalunya. La Generalitat i la Diputació n'aporten el 90%. I arranjarem l'avinguda Catalunya, que costarà 59 mil euros. i la plaça Lluïsa Ros, que s'ha de tornar a pavimentar., amb un cost de 55.000 euros que paga el pla Zapatero»

–«Vam estar 73 hores sense llum. La neteja ens la vam fer nosaltres com vam poder. El que ens va saber més greu és que ningú ens volia atendre. Ni els telèfons d'emergència ni enlloc. Pels tall de llum hem reclamant a Fecsa, sí, naturalment».

–«Comprar una casa que hi ha al costat de la plaça Lluïsa Ros. L'ús que en farem ja es veurà. M'agradaria molt fer una biblioteca o un espai més ampli per als joves. I també m'agradaria fer una llar d'infants.. La llar d'infants potser ja s'hauria començat perquè hi havia un projecte privat per fer 50 cases. Ara per ara, però, la cosa està aturada»

–«El manteniment seria molt car, i no ho podem assumir.. Hi ha uns quaranta nanos que van a escola a Flaçà, i a Celrà una quarantena més. I d'altres que van a altres llocs. De moment ja anem bé així».

–«Segurament n'hi ha més de 80. Els darrers anys han vingut parelles joves al poble».

–«El 1979 érem 313. Els primers anys el creixement es va mantenir més o menys uniforme, però darrerament ha augmentat. També hi ha força gent gran».

–«Vam fer la festa de la vellesa i érem uns 120, una quantitat gens menyspreable»

–«Aquest és el nostre gran problema: el del benestar social. En poc temps el cost s'ha incrementat d'un 400%, i per a un poble petit, com ara el nostre, això és un problema greu. Al Consorci de Benestar Social ens diuen que ens n'hem de fer càrrec des de l'Ajuntament. No deixarem de donar el servei, naturalment. Abans ens estarem d'altres coses, però penso que aquest cost l'hauria d'assumir la Generalitat.»