Barcelona, capdavantera a Europa en diversitat lingüística amb 300 idiomes

La globalització, els moviments migratoris i la presència, cada dia més important, de la tecnologia a les nostres vides són les raons principals per les quals cada vegada hi ha menys diversitat lingüística al món. Això afirma l’estudi que va presentar l’ONG Linguapax amb motiu de l’Any Internacional de les Llengües Autòctones que ha decretat la Unesco. L’estudi, que és un reclam per a la defensa de la diversitat lingüística, pretén sensibilitzar la població i alertar que cada vegada hi ha més llengües al món en via d’extinció. Segons va advertir la presidenta de l’ONG, Mònica Pereña, un 90% de les llengües són parlades per tan sols el 4% de la població mundial. Aquesta “disminució alarmant” de la diversitat lingüística es deuria, per una banda, als moviments migratoris, que fan que els parlants que abans vivien en comunitats estables i aïllades s’hagin d’adaptar a les llengües dominants dels llocs on emigren, que sovint són ciutats. Factor que podria augmentar, ja que es preveu que el 2050 el 80% de la població mundial visqui en territori urbà. Per altra banda, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació per unes potències econòmiques determinades –com poden ser la Xina i els Estats Units– fa que la informació que trobem a les xarxes sigui en les llengües majoritàries dels estats econòmicament dominants en aquest àmbit. De la mateixa manera, els assistents de veu continuaran sent en llengües franques si no es reverteix la situació. Aquestes llengües dominants només són 23 de les més de 7.000 que existeixen.

Al mateix temps, Linguapax alerta en el seu informe que gairebé el 40% dels infants estan escolaritzats en una llengua que no entenen i que això els converteix en grup susceptible de patir l’abandonament escolar. Per aquest motiu, l’ONG exigeix que es duguin a terme polítiques lingüístiques que tornin el prestigi i la legitimitat a les llengües i donin visibilitat a la varietat lingüística, especialment, garantint els drets dels parlants de les llengües més minoritàries.

En aquest sentit, ha dut a terme una campanya per donar a conèixer les més de 300 llengües que es parlen a la ciutat de Barcelona. Linguapax creu que Barcelona, com a ciutat cosmopolita que acull ciutadans d’arreu del món –i, per tant, també les seves llengües–, ha de convertir-se en ciutat referent en la defensa de la diversitat cultural i lingüística.

A més, segons el catedràtic en sociolingüística de la UB Emili Boix, Barcelona té l’experiència de gestionar la convivència de dues llengües en l’àmbit institucional, una de les quals es minoritzada i pot aprofitar-la per “pensar les llengües amb sostenibilitat”.

La varietat lingüística, per Boix, s’enfronta a “les mentalitats monolingüístiques” i per tant és un reflex de la diversitat de pensament d’altres cultures. És a dir que, com més llengües es parlen en una comunitat, més maneres diferents hi ha de pensar una mateixa cosa o situació quotidiana, i de qüestionar les maneres que tenim d’entendre els conceptes. Per exemple, en zuni –parlat a Mèxic i als Estats Units–, hi ha dos termes per designar el color groc: l’un fa referència a una propietat intrínseca o permanent i l’altre, a alguna cosa que s’ha tornat groga com a resultat del temps. Mentre que en amazic els colors blau i verd s’anomenen amb el mateix mot, azegz.