Les emocions recloses

La frustració, la solitud, la impotència, la contenció, l’angoixa, les il·lusions perdudes, les promeses incomplertes, el penediment, la mentida o l’avarícia, però també l’esperança, l’agraïment, l’evasió, la constància, la col·laboració, l’amor o els anhels són només una petita mostra de les emocions que la privació de llibertat per anys en un centre penitenciari amplifica. I no només de les internes i interns, sinó que es trasllada als seus entorns familiars i propers.

L’expressió artística contribueix a alliberar aquests sentiments i emocions i milers d’interns s’hi aferren a les presons catalanes també com a mètode de superació personal, per millorar l’autoestima, la motivació i per evitar l’aïllament en un camí que en la majoria dels casos ni coneixien.

Fa dos anys una setantena de treballs dels interns guiats pels monitors dels centres penitenciaris catalans es va visibilitzar en la mostra Bàlsam i fuga. La creació artística en la institució penitenciària amb una bona acollida al CaixaForum, però el departament de Justícia, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha fet un pas endavant per visibilitzar encara més a partir d’avui, i fins al 25 de gener, les emocions i capacitats artístiques dels reclosos.

L’escenari escollit és la presó Model, on la cinquantena de monitors que treballen en aquestes disciplines artístiques ultimaven ahir els darrers detalls per a la inauguració.

Els tallers es concentraran al claustre d’entrada i continua als 45 antic locutoris on internes de Wad-Ras i interns de Brians 2, amb les seves fotografies, dibuixos als vidres i acompanyats de les seves veus i de les dels familiars, reflexionen sobre els conceptes de paternitat i maternitat.

A les cel·les de l’emblemàtica galeria 4 hi ha penjats 25 fotografies dels interns de Lledoners que participen en el taller i que s’han fet entre ells. Amb el títol de Dignes, hi destaquen les dels presos polítics Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i, s’intueix, la de Raül Romeva.