La vulneració de drets als CIE es manté, alerten les entitats

Després de deu anys de funcionament dels centres d’internament d’estrangers (CIE), com ara el de la Zona Franca de Barcelona, i malgrat el seu reglament de funcionament aprovat el 2014, i els jutges de control, “continuen les vulneracions de drets fonamentals” en aquests espais, on es tanca persones sense documentació administrativa, que poden no haver comès cap delicte, la majoria de les quals venen directament d’embarcacions i que han fugit dels seus països. És una de les conclusions de les jornades sobre el CIE, que es van organitzar ahir al Col·legi d’Advocats de Barcelona (Icab), en col·laboració amb el centre Irídia i l’Ajuntament de Barcelona, i amb la participació d’ONG, com ara SOS Racisme i Migra Studium.

Representants de l’advocacia i d’entitats van indicar que la majoria de millores als CIE han estat gràcies a les reclamacions de les persones i les associacions, a més de l’actuació de certs jutges de control, com ara Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, en qüestions sanitàries, familiars i de traduccions. Per contra, l’advocat i codirector d’Irídia, Andrés García Berrio, va lamentar la “poca implicació” del magistrat del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona, que acaba de jubilar-se, el qual va dictar l’arxivament d’una denúncia de tres immigrants agredits per policies el 2017 després d’una protesta al CIE i que van ser expulsats, un cas que ara l’Audiència de Barcelona ha fet reobrir. “Hem de treballar plegats i amb la fiscalia per evitar aquestes vulneracions de drets”, va sostenir el penalista. García Berrio també va demanar que cal que un jutge vetlli per les expulsions exprés que realitza la policia.

La fiscal del servei d’estrangeria María Jesús Méndez va indicar que “el CIE és una realitat que existeix a diversos països europeus i la fiscalia té el mandat de fer complir la llei”. Va admetre que es valora si la persona té arrelament, abans de demanar la seva expulsió, i que, l’any passat, de 143 persones tancades que deien que eren menors, les proves van resoldre que només ho eren 17. Més crític va ser Ramiro García de Dios, jutge de control del CIE de Madrid (del 2009 al 2018), ara jubilat i membre de Jutgesses Jutges per la Democràcia, el qual va sostenir que als centres hi ha “arbitrarietat policial” i que el que cal és que “els jutges no només facin complir la llei, sinó tot l’ordenament jurídic, amb jurisprudència de drets humans”.

Pepi Gutiérrez, coordinadora del servei d’orientació jurídica de l’Icab, va afirmar que “sempre es depèn de la sensibilitat” del jutge de control o del director del CIE per assolir millores. Hi va afegir que l’assistència jurídica i sanitària no està garantida a tots els centres, i a Catalunya es treballa perquè la Generalitat assumeixi la part de salut, a més d’avançar que el CIE de Zona Franca tindrà dones.