“El gos és una eina més per a la protecció de la dona amenaçada”

El gos té dues funcions, d’una banda, una de terapèutica, en conviure amb la família a casa, especialment si hi ha menors, i de l’altra aporta seguretat a una dona amenaçada i li permet anar més tranquil·la pel carrer. És un gos de defensa com els que porta la policia però adaptat a una dona.

El gos fa dissuasió i bloqueig quan detecta alguna amenaça. Quan la persona li dona l’ordre fa un perímetre de protecció al seu voltant i amb una segona ordre es llança al pit de l’agressor, immobilitzant-lo i donant temps a la dona a trucar a la policia. El gos porta un morrió d’impacte (metàl·lic) que evita que pugui mossegar l’agressor, ja que ha de ser la policia qui se’n faci càrrec.

Han de ser gossos una mica contundents. En aquests moments tenim un dòberman, l’Otar, i un pastor alemany, la Llampa. Són gossos que amb la seva presència generalment és suficient. El gos detecta immediatament el nivell d’agressivitat. D’altra banda, són gossos molt sociables als quals pot apropar-se tothom, però si detecten agressivitat es posen nerviosos. Tot i això no actuen fins que els donen l’ordre. Llavors canvien el xip. La dona sempre el porta lligat. Cal dir que treballem amb gossos que havien estat abandonats, per tant fem una doble funció.

Primer cal un entrenament bàsic, de creure, seure, de venir quan se’l crida o estar-se quiet. Això poden ser tres o quatre mesos i ho fem al centre de Cassà de la Selva. Posteriorment s’inicia el segon entrenament en què ja intervé la dona i la durada ja depèn de cada cas.

Per poder entrar al programa, la dona a la qual es considera vulnerable i amenaçada ha de passar primer una valoració psicològica. Si la dona és apta per tenir aquest tipus de gos llavors es valoren altres coses com que la dona tingui possibilitats materials de tenir-lo, una casa o pis més o menys adequat, etc. Hi ha dones que estan de lloguer o a casa dels seus pares i no els hi deixen tenir. Si tot això es compleix, llavors s’inicia l’ensinistrament perquè la dona estableixi un vincle amb el gos.

El primer any ho paguem tot nosaltres, tant el pinso com els tractaments veterinaris. El gos ja és per sempre més de la dona fins que ella vulgui, però cal trobar solucions per a dones generalment amb pocs recursos. El gos no pot ser una despesa impossible per a elles.

Una de les dones es va trobar amb l’home que l’estava amenaçant. El gos va fer el perímetre de protecció però no va caldre res més. L’agressor ho va entendre perfectament. Són dones que han passat la tortura a casa, al carrer, al jutjat i encara es troben amb l’agressor de tant en tant. Tenen por fins i tot de sortir al carrer i això que moltes tenen protecció policial, l’agressor porta la polsera, tenen la tecla de socors, etc. El gos el veuen com una protecció molt més immediata, les apodera, és una protecció constant i a més els nens, que són l’altra part feble de l’equació, tenen un gos a casa. El gos és una eina més per a la protecció de la dona amenaçada.

Hem entregat dos gossos i tenim quatre dones esperant.

Que jo sàpiga hi ha un grup similar a Sant Hilari Sacalm però crec que cap més. Estem intentant aconseguir suport oficial.

Hi ha cinc tipus de gossos d’assistència, entre ells el pigall, però no es considera com a tal el gos que protegeix la dona. Ens estem barallant amb l’administració per aconseguir-ho perquè seria un salt qualitatiu molt important, ja que el gos podria entrar amb la dona a qualsevol lloc, no l’hauria de deixar a fora. Volem que s’actualitzi la llei de gossos d’assistència per incorporar-hi els de dissuasió i bloqueig.

És el nom del primer gos que vam tenir. L’Associació Moritz va néixer a Sils, el maig del 2018, però com a particulars treballem des del 2016 amb gossos a residències geriàtriques. Som una associació sense ànim de lucre en la qual hi treballem cinc persones voluntàries. Depenem de la vintena de socis que tenim en aquests moments, d’alguna ajuda i dels donatius. Per posar-se en contacte amb nosaltres tenim l’adreça [email protected].