Un 2020 amb tradicions i reivindicacions

El 2020 ha arribat i ho ha fet amb les tradicions més clàssiques, esperant la sortida del sol o fent els primers banys de l’any. I també amb el primer gironí de l’any, que ha estat garrotxí, i el primer català, que ha nascut a Terrassa. La nit de Cap d’Any va transcórrer sense més escarafalls que les mateixes celebracions, que es van fer majoritàriament en la intimitat.

A Sant Feliu de Guíxols –a dalt a l’esquerra, amb foto de Joan Trillas–, els més de 400 participants en el primer bany de l’any van entrar a l’aigua de la badia de després de sentir el petard de sortida per nedar fins a les tres boies existents –un caganer del pessebre, un arbre de Nadal i una altra boia amb dues ampolles de cava–. L’aigua estava a uns 15 graus, poca broma. Aquesta activitat va ser organitzada per l’Aquàtic Club Xaloc i el Centre Excursionista Montclar, amb la col·laboració de l’Ajuntament. El mateix va passar a Tossa de Mar. Organitzat pels Fondistes de Tossa en col·laboració amb l’Ajuntament, els més de noranta participants, després d’entrar en calor amb una classe de zumba, van fer el seu primer de l’any a mar – foto d’Abril Soler, només a l’edició digital–. De la mateixa manera, els més matiners van voler veure els primers raigs de sol de l’any a Cadaqués –foto de baix a dreta, de Karín Tarrés– o al far de Sant Sebastià –foto de Paco Dalmau, a l’edició digital– així com nedadors a Castell, a Palamós. Pel que fa al primer gironí de l’any, Hèctor Núñez Soler, va néixer a l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, a les 00.26 hores. La reivindicació també va ser present en la diada amb pares i mares reivindicant a la cursa de Sant Silvestre que no es tanqui P3 a l’escola Balandrau.

A l’estació meteorològica del bar Can Puet de Santa Pau, en Josep Grabulosa va complir amb la tradició de fer la prova de la ceba que marca el temps que ha de fer durant el 2020. A primera hora del primer dia de l’any va mirar els resultats que marquen les 12 capes de ceba amb la seva cullerada de sal dins de cadascuna un cop passada la nit al ras. I aquest any el resultat no va ser gaire esperançador. La ceba marca un temps més aviat eixut. Només es veu venir pluja un mes de cadascuna de les estacions de l’any. La ceba marca precipitació, que podria ser de neu, per al mes de gener a l’hivern, per a l’abril a la primavera, per a l’agost a l’estiu i a les acaballes de la tardor vinent. La prova de la ceba és un mètode ancestral de predicció del temps en el món de la pagesia que a Santa Pau han recuperat amb molt d’èxit i és una atracció.