Aïllament social i pobresa energètica
Una llar on fa fred o en la qual la factura de la llum obliga a moure’s gairebé a la penombra no és un lloc apte per rebre-hi visites
La pobresa energètica és un concepte que es va començar a utilitzar els anys noranta al Regne Unit. El recent estudi Foessa presentat per Càritas i la documentació publicada per l’entitat durant els darrers mesos s’hi refereixen molts de cops. Segons la definició a l’Estratègia Nacional Contra la Pobresa Energètica 2019-2024, es tracta de “la situació d’una llar en la qual no poden veure satisfetes les necessitats bàsiques de subministraments d’energia com a conseqüència d’un nivell d’ingressos insuficient i que, en el seu cas, pot veure’s agreujada perquè disposen d’un habitatge ineficient en energia”.
Quines són les conseqüències de tot això? En paraules de Daniel Rodríguez de Blas, la primera i més evident conseqüència és l’estat de salut. El percentatge de persones que perceben el seu estat de salut com a dolent és més del doble entre les que no aconsegueixen mantenir una temperatura adequada que entre aquells que experimenten una sensació de confort tèrmic. Un fràgil estat de salut que no serà cap ajuda per sortir d’aquest context de pobresa i que incidirà en la perpetuació d’aquestes situacions.
L’elevat cost de les factures d’energia –recordem la desigual evolució entre preus de l’energia i ingressos familiars– ha portat a un sobreendeutament de les llars difícilment sostenible, segons l’estudi Foessa. Entre les famílies que estan assumint una despesa desproporcionada en la factura energètica, gairebé sis de cada deu s’han vist obligades, a més, a reduir despeses en vestit i calçat i més de dues de cada deu recorren a estalvis per a les despeses quotidianes.
Una llar on fa fred o en la qual la factura de la llum obliga a moure’s gairebé a la penombra no és un lloc apte per rebre-hi visites, un fet que acaba generant situacions d’aïllament social.
Si la pobresa energètica priva a les persones de la calor i del confort mínim, l’aïllament allunya la calor humana i, amb això, una de les millors vies per trencar el cercle viciós de la pobresa.