Diferències que uneixen
De la Plana Alta als Ports: una proposta per gaudir del bo i millor de la platja i de la muntanya
Què tenen en comú Benicàssim i Morella? A priori, sembla que ben poc. Però precisament les notables diferències entre una ciutat i l'altra han estat allò que finalment les ha unit com a destinació conjunta. Els patronats de turisme dels dos municipis han apostat per unir esforços i recursos i proposar una fusió que agradarà a aquells que vulguin gaudir de la platja i d'un patrimoni històric espectacular.
A Benicàssim
Amb cinc platges al seu terme municipal i un llarg passeig marítim, a Benicàssim tot convida a atansar-se a la mar. De fet, el seu lligam amb el turisme ve de lluny i va començar vora la platja: el 1879, durant la construcció de la línia de ferrocarril que havia d'unir Tarragona i Castelló, l'enginyer Joaquim Coloma va edificar-hi una vil·la per passar-hi els estius. Després d'aquella construcció en van venir d'altres, fins al punt que al principi del segle XX ja s'havia configurat un nucli estival que freqüentaven les famílies adinerades de València i Castelló. Actualment s'ofereix la possibilitat de fer la Ruta de les Vil·les, un recorregut pel passeig marítim Pilar Coloma i pel passeig Bernat Arola que permet admirar 28 construccions. A l'inici de la ruta, des del sud, es pot admirar la torre Sant Vicent, una torre de guaita exemple de les que sovintegen a la zona. Tot seguit es troba l'hotel Voramar, tot un símbol i punt de trobada per als veïns de Benicàssim, que hi van a prendre cafè, el vermut o un bon àpat a tocar de la sorra. Concebut com un cafè restaurant, l'hotel es va construir el 1930 i va convertir-se en escenari de festes multitudinàries. Durant la Guerra Civil es va utilitzar com a hospital i les seves habitacions van acollir personatges il·lustres com ara Ernest Hemingway, Alejo Carpentier i Miguel Hernández.
Més enllà de la platja, el centre històric i el parc natural Desert de les Palmes, que s'alça fins al pic del Bartolo, també mereixen una visita. El nom del parc respon a la presència en aquest paratge, des de 1697, de l'orde dels carmelites, que oferia el lloc com a retir espiritual (actualment es pot visitar el monestir i encara es poden veure les ruïnes de l'antiga abadia) i també a l'abundància de margallons. La zona ofereix magnífiques vistes.
A Morella
Els noranta quilòmetres que separen Benicàssim de Morella no es fan llargs si es passa per l'interior. Aquesta ruta permet descobrir el paisatge de secà de Castelló, amb antics masos i camps d'ametllers i oliveres esquitxats per ramats que pasturen. Abans d'arribar-hi, la capital de la comarca dels Ports ja sorprèn, perquè apareix majestuosa, rodejada per les muralles, amb les cases alçant-se turó amunt i la gran mola coronada pel castell. Sens dubte, la ciutat es pot citar com a exemple pel seu exquisit respecte cap al patrimoni monumental, que ha sabut mantenir ple de vida: tal com destaca l'alcalde, Ximo Puig, el mercat setmanal es continua celebrant al mateix lloc que en temps de Jaume I, és a dir, el nucli històric no és només un reclam turístic.
Per accedir al poble s'ha d'entrar per alguna de les set portes que s'obren entre les catorze torres dels 1.500 metres de muralla. Un cop dins, els carrers concèntrics i d'aire medieval conviden a passejar i a pujar al castell. Pel camí, es poden admirar grans cases senyorials, com la del Cardenal Ram, del segle XVI o la Casa de la Confraria dels Llauradors, del segle XVII. L'ajuntament, situat en un edifici que havia estat llotja i presó, té unes grans sales gòtiques. De l'arquitectura religiosa cal destacar el convent de Sant Francesc i l'església arxiprestal de Santa Maria la Major.
PER ARRIBAR-HI
Descobrir els tresors de Morella, de portes endins
Si de portes enfora la ciutat és preciosa, de portes endins guarda veritables tresors. Per això és imprescindible visitar el castell. S'hi accedeix pel convent de Sant Francesc. En una sala de l'edifici religiós s'hi pot admirar un fresc medieval que representa la dansa de la mort. Dins el castell, una gran cova dóna fe de l'ocupació del lloc des de temps prehistòrics. D'altra banda, si la porta dels Apòstols i la de les Verges de l'Arxiprestal són espectaculars, encara ho són més el cor i l'escala que hi mena. L'orgue de Francesc Turull i l'altar barroc són altres joies del temple.