Dones invisibles

Els camins per construir una nova llar en un país estrany molt sovint comporten una parada gairebé imprescindible: la inserció laboral. La ruta, però, no és fàcil per a tothom, i menys si es tracta d'una dona immigrant. L'Ajuntament de Vila-seca i l'Organisme Autònom de Desenvolupament Local (OADL) de la Diputació de Tarragona han convidat durant aquesta setmana diverses institucions locals i supramunicipals, a banda d'empreses i especialistes en immigració, per tal de reflexionar sobre les polítiques de gestió d'aquesta doble discriminació. Una de les ponents ha estat la regidora d'Acció Social de Tortosa, Anna Algueró, municipi on la població d'origen estranger supera ja el 20% dels empadronats, i que ressaltava el problema de moltes dones immigrades al municipi: «La meitat de les dones d'origen marroquí que viuen a Tortosa són invisibles per a nosaltres: mai no surten de casa i mai no les hem vist», comentava. Poder arribar a aquest sector i ajudar-lo a participar realment de la vida del seu municipi és el gran repte per a les polítiques d'integració. «El problema no és el vel: és la seva actitud i la de les seves parelles», deia Algueró dimecres passat.

Per poder saltar aquestes barreres, hi ha administracions que estan plantejant diferents projectes. Des de la Diputació, per exemple, la xarxa d'agents d'igualtat també incideix en aquests aspectes amb programes com Benvingudes, ben trobades. «Donem a conèixer casos de dones amb capacitat per integrar-se i que poden convertir-se en referent de les nouvingudes», explicava la coordinadora de la xarxa, Sandra Suárez. Al Consell Comarcal del Tarragonès, enguany han posat en marxa un nou programa anomenat Nos-Altres en què es vol anar més enllà del simple pla d'acollida. «Ens vam adonar que moltes dones, després de passar per aquest pla, es tancaven a casa i no s'integraven a la vida social del municipi», relatava Sió Santaulària, tècnica en Polítiques Migratòries de l'ens supramunicipal. El projecte, que s'ha desenvolupat a Creixell i la Pobla de Montornès, consisteix en una sèrie de sessions amb grups de dones immigrades on se'ls anima a dissenyar el seu itinerari personal d'integració, a més de fer que coneguin millor altres persones en la seva situació i les del seu entorn social. De les 27 dones marroquines que van participar en el projecte, 19 van rebutjar optar per la via de la inserció laboral.

Aquesta situació, però, s'està començant a capgirar, forçada, en part, per la crisi econòmica. Moltes d'aquestes dones que per raons personals o culturals rebutjaven la possibilitat de treballar fora de casa ara s'hi veuen abocades per la situació de desocupació perllongat dels seus marits. El problema, però, és que no tenen ni la formació ni el coneixement de les eines necessàries per buscar amb èxit una feina, i s'han hagut d'impulsar els mecanismes per ajudar-los a fer aquest camí. A Reus, el centre Mas Carandell ja fa anys que ho planteja a través del programa Aportes, destinat a tot tipus de dones. Per la seva banda, al Consell Comarcal del Montsià, l'agent local d'igualtat de la Diputació hi ha desenvolupat el projecte +Valor, que permet formar en àmbits com els riscos laborals o la resolució de conflictes les dones que busquen feina com a personal de la llar. «Hem detectat que entre les dones d'origen estranger les condicions de treball són molt més precàries», explicava l'agent, Montse Gestí. A Tortosa, a aquelles dones que accedeixin a l'espai obert d'aprenentatge, també se'ls permet portar els fills al lloc on s'imparteixen els cursos per tal de facilitar la conciliació amb les seves obligacions familiars.

De camins, però, segurament en queden molts més per obrir. Si més no, la immigració i les dones són les grans oportunitats del futur de l'ocupació.