La variant ferroviària de Vandellòs, en marxa demà
Permetrà un estalvi de temps de 45 minuts en el trajecte d’Euromed entre Barcelona i València, que tindrà una durada semblant a la de fa 22 anys
Les quatre estacions afectades se substitueixen per dues
La posada en funcionament demà del tram de corredor mediterrani entre Tarragona i Vandellòs permetrà que els trens Euromed puguin fer el recorregut entre Barcelona i València amb un estalvi de temps de 45 minuts respecte al que trigaven fins ara. Això serà a partir de dilluns vinent, quan es pugui assolir una velocitat màxima de 200 quilòmetres per hora en aquest tram, que durant aquesta primera setmana estarà limitada als 80 quilòmetres per hora per acabar de posar en servei la nova infraestructura amb operacions tècniques durant la nit. La tan anunciada reducció del temps del viatge en Euromed, que durarà un mínim de 2 hores i 35 minuts, el situa molt a prop de la durada que oferia aquest servei quan es va posar en funcionament l’any 1997 i el trajecte entre Barcelona i València es cobria en 2 hores i 45 minuts. La nova oferta de Renfe al corredor mediterrani millorarà la connexió de València amb Girona i Figueres. Hi haurà fins a sis trens Euromed, quatre en sentit Figueres-Girona-València i dos més en sentit invers.
Menys estacions
L’entrada en servei del tram de variant de 64 quilòmetres entre Tarragona i Vandellòs farà que la via única de la costa que incloïa les estacions de Salou, Cambrils, Mont-roig del Camp i l’Hospitalet de l’Infant quedi fora de servei. Es passarà de quatre estacions en aquest tram a dues de noves a la variant, les de Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant. La principal novetat en el servei és la creació de la línia R17, que enllaçarà Tarragona amb Port Aventura amb un servei de tren llançadora. Quan el parc estigui obert, un servei per sentit es perllongarà fins a Barcelona i a l’estiu s’hi afegirà una altra freqüència entre Barcelona i Port Aventura. En el cas de l’R16, que enllaça l’estació de França de Barcelona amb Tortosa i Ulldecona, els trens circularan per la nova variant, fet que provocarà lleugeres modificacions horàries. Es mantindrà el nombre de serveis, amb una reducció del temps de trajecte d’uns 10 minuts.
La nova variant ha suposat una inversió de 700 milions d’euros i pràcticament dues dècades d’actuacions. Inicialment, el tram de 64 quilòmetres disposarà d’una doble via amb ample ibèric fins als canviadors d’ample de la Boella, i des d’allà, amb ample internacional fins a l’estació del Camp de Tarragona. Posteriorment, s’adaptarà també a l’ample internacional de manera coordinada amb la resta de trams. Tot i que la seva posada en marxa ha estat llargament reivindicada al territori, l’eliminació d’estacions com Salou i la reducció de connexions a les Terres de l’Ebre han aixecat fortes crítiques i anuncis de mobilitzacions.
LES XIFRES
Trens de “velocitat alta” per a les Terres de l’Ebre
L’estació de l’Aldea deixarà de ser parada dels trens Euromed. D’aquesta manera, es fa marxa enrere en una de les reclamacions de la plataforma Trens Dignes, que va aconseguir l’any 2016 que aquest servei tingués parada a les Terres de l’Ebre. Per compensar aquesta pèrdua, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que implantarà a partir del 3 de febrer un servei de velocitat alta entre Tortosa i Barcelona, que operarà Renfe. Es tracta d’un sol tren en cada sentit, que connectarà Tortosa i Barcelona en 1 hora i 35 minuts. Sortirà de Tortosa a les 6.20 h i arribarà a Barcelona Sants a les 7.54 h, aproximadament. La tornada serà a les 16.05 h de Barcelona i arribarà a Tortosa a les 17.35 h. Serà semidirecte i farà el recorregut amb parades a l’Aldea, l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils i Camp de Tarragona (des d’on es podrà connectar amb les línies d’alta velocitat a Lleida, Saragossa i Madrid).
Ahir el ministre de Foment en funcions i proper titular de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, que va ser a València per inaugurar una exposició de fotos sobre el 160è aniversari de la connexió Madrid-València, va posar el corredor mediterrani com a exemple d’actuacions “que vertebren i cohesionen el territori”.
